Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
amfiteatre d’El-Djem
Amfiteatre
Amfiteatre romà de la ciutat d’El-Djem, al wilāya de Mahdia (Tunísia).
Construït entre els anys 230 i 238, fou una de les grans construccions de la ciutat romana de Thysdrus Amb capacitat per a 30000 espectadors, fou el més gran de l’imperi Romà després dels de Roma 45000 espectadors i Càpua 40000 espectadors, amb unes mides similars 148 m de llarg per 122 m d’ample i una alçària de 36 m Disposava de tres pisos o plantes, amb arcades, i de dues galeries en forma de creu a sota L’arena mesurava 65 × 39 m És ben conservat i des del 1979 és protegit com a patrimoni de la humanitat
Betzatà
Judaisme
Piscina situada, en temps de Jesús, prop del portal de les Ovelles, a Jerusalem.
Els jueus atribuïen a les seves aigües virtuts terapèutiques
mitnagdisme
Judaisme
Moviment jueu ultraortodox dels mitnagdim,'oponents', perquè s'oposen al hassidisme.
No creuen en intermediaris entre Déu i l'home, i s'autoanomenen devots de la lletra de Déu El major exponent en fou el rabí Elies de Vílnius 1720-97, tingut per infant prodigi car a set anys ja estudiava el Talmud
tal·lit
Judaisme
Xal rectangular de llana, de color blanc i amb franges de color negre o blau amb serrells als quatre angles, que els homes jueus porten durant certes pregàries.
Colosseu
El Colosseu
anpalacios (CC BY-NC-ND 2.0)
Amfiteatre
Gran amfiteatre de Roma, edificat en temps dels Flavis.
Començat el 72, fou inaugurat per Tit el 80 i acabat per Domicià el 82 El nom Colosseum , divulgat a partir del segle VIII li ve d’una estàtua colossal de l’emperador, o a causa de les grans proporcions de l’edifici Les dimensions exteriors són eix llarg, 188 m eix menor, 156 m circumferència, 527 m alçada, 57 m L’arena fa 76 per 46 m Tenia cabuda per a uns 50000 espectadors L’exterior té quatre pisos amb arcades ornades de mitges columes amb els tres ordres superposats dòric, jònic i corinti el superior, sense arcades, té una decoració de pilars corintis Una part de les arcades exteriors…
terapeuta
Judaisme
Membre d’una secta jueva, coneguda a través de Filó d’Alexandria, formada per grups d’ascetes que visqueren a Egipte al segle I dC, consagrats a la vida contemplativa.
Practicaven el celibat i la renúncia a la propietat individual
santuari
Arquitectura
Judaisme
Entre els hebreus, la part més interna i sagrada del tabernacle i del temple, anomenada també sant dels sants
.
sant dels sants
Judaisme
Lloc més interior (occidental) del tabernacle i del temple de Jerusalem, anomenat també en la forma llatina sancta sanctorum (hebr: qōdeš haqqōdāšīm).
De forma cúbica, corresponia a la cella del temple egipci i babilònic Hom hi guardava l'arca de l’aliança i només hi podia entrar el gran sacerdot un cop l’any, el dia de l'expiació
sant
Judaisme
A l’antic tabernacle i, després, en el temple de Jerusalem, sala que es trobava davant el santuari o sant dels sants, separat per una cortina, on hi havia l’altar d’or de l’encens, la taula dels pans de la proposició i el canelobre de set braços
.