Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
mar Morta

La mar Morta des de la riba israeliana
Mar interior
Llac salat del S de Palestina, entre Jordània, a l’E, i Israel, a l’W.
Les seves aigües ocupen una part de la depressió tectònica d’Al-Gūr, prolongació extrema en territori asiàtic de la gran línia de fractura de l’E africà Aquesta cubeta lacustre és el medi aquàtic més profund de la superfície terrestre, sense tenir en compte els oceans Les aigües del llac, en efecte, estan situades, l’abril del 2025, a 439,98 m sota el nivell del mar, poc més de 40 m més avall que l’any 1976, quan s’establí que tenia 398,95 m de profunditat Els darrers mesuraments indiquen que la mar Morta s’enfonsa més d’un metre per any Estudis geològics duts a terme al final de la dècada…
mar d’Aral

Vista satèl·lit del mar d’Aral
© NASA
Mar interior
Mar interior situada al límit entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…
Betzatà
Judaisme
Piscina situada, en temps de Jesús, prop del portal de les Ovelles, a Jerusalem.
Els jueus atribuïen a les seves aigües virtuts terapèutiques
mitnagdisme
Judaisme
Moviment jueu ultraortodox dels mitnagdim,'oponents', perquè s'oposen al hassidisme.
No creuen en intermediaris entre Déu i l'home, i s'autoanomenen devots de la lletra de Déu El major exponent en fou el rabí Elies de Vílnius 1720-97, tingut per infant prodigi car a set anys ja estudiava el Talmud
tal·lit
Judaisme
Xal rectangular de llana, de color blanc i amb franges de color negre o blau amb serrells als quatre angles, que els homes jueus porten durant certes pregàries.
terapeuta
Judaisme
Membre d’una secta jueva, coneguda a través de Filó d’Alexandria, formada per grups d’ascetes que visqueren a Egipte al segle I dC, consagrats a la vida contemplativa.
Practicaven el celibat i la renúncia a la propietat individual
santuari
Arquitectura
Judaisme
Entre els hebreus, la part més interna i sagrada del tabernacle i del temple, anomenada també sant dels sants
.
sant dels sants
Judaisme
Lloc més interior (occidental) del tabernacle i del temple de Jerusalem, anomenat també en la forma llatina sancta sanctorum (hebr: qōdeš haqqōdāšīm).
De forma cúbica, corresponia a la cella del temple egipci i babilònic Hom hi guardava l'arca de l’aliança i només hi podia entrar el gran sacerdot un cop l’any, el dia de l'expiació
sant
Judaisme
A l’antic tabernacle i, després, en el temple de Jerusalem, sala que es trobava davant el santuari o sant dels sants, separat per una cortina, on hi havia l’altar d’or de l’encens, la taula dels pans de la proposició i el canelobre de set braços
.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina