Resultats de la cerca

És autor d’un comentari homilètic al Pentateuc, Midrašé ha-Torà , escrit cap al 1380, i de comentaris a un fragment d’Isaïes, al salm 139 i al Llibre d’Ester A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges

Fou rabí de Mallorca, on morí durant els avalots contra el call L’any 1381 l’infant Joan li havia encarregat certes obres en relació amb l’astrologia

Obtingué d’aquests el nomenament per a càrrecs de l’aljama de Mallorca Rebé el baptisme durant els avalots del 1391 i pogué emigrar a Bugia, des d’on sembla que emprengué un viatge a Terra Santa

A conseqüència dels avalots que sofriren les aljames dels regnes cristians hispànics el 1391 emigrà a Portugal, on escriví 1415 Iggéret musar “Epístola de l’amonestació”, obra de caràcter moral en la qual critica el relaxament de costums que havia assolit el judaisme peninsular

Durant els avalots de l’any 1391 perdé béns i família Viatjà per terres de Castella, on féu amistats, i s’establí a Saragossa com a preceptor de la família de la Cavalleria i com a redactor de les cartes comunals de l’aljama El 1414, durant la disputa de Tortosa, es convertí al cristianisme, però continuà escrivint versos en hebreu Bescanvià poemes i cartes ritmades amb tots els poetes de l’època Es conserva d’ell una part d’un diccionari de rims i unes 400 obres poètiques, una petita part de les quals és de contingut religiós

El seu pare, Roven Bonafeu, i el seu germà Mossé, mercaders de Barcelona, reberen el baptisme durant els avalots del 1391 ell s’establí a Santa Coloma de Queralt Poeta satíric i càustic, entrà en conflicte literari i ideològic amb l’aljama de Saragossa Amb poemes de temàtica lírica i filosòfica es féu ressò de les dolentes condicions dels jueus del seu temps, sobretot per les conversions en ocasió de la disputa de Tortosa Replicà amb atacs al cristianisme a la circular que Astruc Rimoc, ja convers, havia enviat invitant a la conversió La part religiosa de la seva producció…

Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Iṣḥaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé…