Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Nissim ben Reuben Gerundi
Astronomia
Judaisme
Metge, astrònom, talmudista i rabí.
Principal autoritat del judaisme català al segle XIV Regí l’escola de Barcelona, on es formaren els grans rabins de la generació posterior El 1352 fou cridat pel rei Pere III per assistir l’infant Joan en una malaltia consta que els anys 1357, 1369 i 1373 aquests li encomanaren qüestions jurídiques entre els jueus El 1367 sofrí presó, amb altres principals jueus de Barcelona, per una falsa acusació de crim ritual Escriví uns 20 comentaris sobre tractats del Talmud i 13 comentaris més sobre el Pentateuc, 12 homilies, unes 77 respostes a qüestions de dret, poesies i…
Yom Ṭob ben Abraham Išbilí
Filosofia
Judaisme
Rabí, talmudista i filòsof, deixeble, a Barcelona, de Šelomó ben Adret, que succeí com a cap espiritual del judaisme sefardita.
El 1342 habitava a Alcolea de Cinca Publicà un llibre en defensa de Maimònides i altres escrits de filosofia La seva fama, però, li ve dels seus erudits i clars comentaris al Talmud
Zeraḥya ben Iṣḥaq Gràcia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Metge, filòsof i traductor jueu, de família barcelonina.
El 1277 s’establí a Roma, on són datats diversos comentaris bíblics i traduccions de l’àrab a l’hebreu de llibres de medicina i filosofia Es conserven d’ell una desena de poesies religioses
Šělomó Astruc
Bíblia
Judaisme
Rabí, metge i comentarista bíblic, probablement assassinat durant els avalots de l’any 1391.
És autor d’un comentari homilètic al Pentateuc, Midrašé ha-Torà , escrit cap al 1380, i de comentaris a un fragment d’Isaïes, al salm 139 i al Llibre d’Ester A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges
Iṣḥaq Aboab
Literatura
Judaisme
Escriptor jueu.
Rabí de Toledo, fou mestre d’Abraham Zacut Després de l’expulsió del 1492 s’establí a Portugal És autor de diversos comentaris bíblics i talmúdics i de l’obra d’ètica Měnorat ha-Maor ‘El canelobre de la llum’, a imitació de l’homònima d’Israel ben Yosef al-Naqawa
Iṣḥaq ben Reubén al-Bargeloní
Literatura
Judaisme
Història del dret
Talmudista i poeta jueu que estudià a Còrdova i exercí de jutge civil i religiós a la taifa de Dénia.
Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmúdics L’any 1078 traduí a l’hebreu un llibre jurídic de Ḥai Gaon
Ašer ben Yěhiel
Judaisme
Talmudista hebreu anomenat en sigla Roš
.
El 1304 s’establí a Toledo, on fundà una escola talmúdica, i fou nomenat cap de totes les comunitats jueves de Castella Prengué una part activa en la controvèrsia sobre la Guia de Maimònides i escriví nombrosos comentaris i addicions Responsa a diversos tractats talmúdics, ultra una obra eticomoral, Orhôt hayyîm ‘Camins de vida’, anomenada també Séfer ha-hanhagà ‘Llibre de la conducta’
Mošé Hallewa
Literatura
Judaisme
Rabí i autor jueu.
El 1373 el rei Pere el cridà a Barcelona per decidir, amb altres rabins, una qüestió de dret hebraic, i poc després fou demanada la seva opinió sobre un litigi entre dos jueus que pretenien el rabinat suprem sobre els jueus de França Hom n’ha conservat 17 respostes a qüestions de dret hebreu i tres llibres de comentaris talmúdics
Yosef Kaspí
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Judaisme
Filòsof, exegeta i lexicògraf jueu, exiliat de França per l’expulsió del 1306.
Tenia un fill i una filla casats en terres catalanes El seu comentari a Ester és datat a Mallorca, on residí sis mesos, i el seu testament moral, dedicat al seu fill, és datat a València, abans d’emprendre un viatge Escriví una trentena de llibres, entre els quals hi ha comentaris bíblics, un diccionari hebreu, un comentari al Moré Nebukim de Maimònides i un recull de sentències moralitzants
Salomon Maimon
Filosofia
Judaisme
Nom amb què és conegut el filòsof jueu Salomon ben Josua.
A partir de Versuch über die Transzendentalphilosophie ‘Assaig sobre la filosofia transcendental’, 1790, qualificada per Kant com la crítica més aguda a la seva filosofia, aconseguí un gran predicament Ultra nombrosos comentaris a Aristòtil, Maimònides i Bacon, escriví Versuch einer neuen Logik oder Theorie des Denkens ‘Assaig d’una nova lògica o teoria del pensament’, 1794, intent d’exposició d’una lògica simbòlica, Kritische Untersuchungen über den menschlichen Geist ‘Investigacions crítiques sobre l’esperit humà’, 1797 i l’autobiografia Salomon Maimons eigene Lebensgeschichte…