Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
compaginació
Disseny i arts gràfiques
Combinació de tots els elements constitutius d’un imprès (galerades, espais en blanc, marges, il·lustracions, titulars, etc) per tal de formar-ne les pàgines.
En la compaginació cal adequar el format i les proporcions d’aquests elements al caràcter de l’obra a fi de facilitar-ne al màxim l’assimilació amb aquest propòsit hom recorre sovint a provatures i assaigs del disseny de les pàgines, materialitzats en una maqueta que servirà com a model de la compaginació definitiva
tauler de dibuixant
Disseny i arts gràfiques
Tauler articulat sobre un suport talment que hom pot modificar-ne la posició en alçada i inclinació per tal de facilitar la tasca de dibuixar sobre la seva superfície.
El mecanisme d’articulació és concebut de tal manera que, mitjançant contrapesos, ressorts, etc, el pes del tauler resti compensat i, així, sigui possible de situar-lo i, després, fixar-lo en qualsevol posició sense gaire esforç
banyador
Disseny i arts gràfiques
Pica en la qual antigament hom mullava el paper, ablanint-lo, per tal de facilitar la posterior impressió, puix que les pressions a què treballaven les premses eren relativament baixes.
cran
Disseny i arts gràfiques
Entalla que tenen els tipus d’impremta a fi que hom pugui distingir pel tacte la part superior de la inferior i facilitar-ne així la col·locació exacta en la composició.
tinta al carbó
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta especial que permet el calc en sec aplicant damunt un paper blanc el paper que la conté i rascant-lo o copejant-lo pel dors per tal de facilitar l’adherència de la tinta.
antimaculador
Disseny i arts gràfiques
Dispositiu situat a la sortida del paper de les màquines d’imprimir, el qual projecta pols fina o líquid assecant sobre els fulls ja impresos per tal de facilitar-ne l’assecatge i protegir cada full de la tinta fresca d’un altre.
editorial
Disseny i arts gràfiques
Empresa que té com a finalitat la selecció, reproducció i venda de texts generalment a través de la impremta.
Ja a la Grècia i a la Roma clàssiques i a l’Egipte dels Ptolemeus hi hagué una activitat editorial important, mitjançant obradors on escrivans professionals o esclaus feien còpies múltiples de manuscrits destinades a la venda Però a partir del Baix Imperi i sobretot de l’alta edat mitjana, els copistes estigueren al servei de monestirs, catedrals, corporacions, magnats o sobirans, que n'eren els únics beneficiaris La difusió de la impremta s XV significà una veritable revolució, i el llibre adquirí novament interès comercial El negoci editorial, però, restà de moment a les mans dels…