Resultats de la cerca

Al servei del duc de Chartres, Felip d’Orleans, dibuixà els jardins del futur parc Monceau 1773 i escriví un gran nombre de “proverbis” o comèdies festives Hom en conserva uns 600 retrats —dibuixos i pastels— dels personatges importants de l’època Inventà els “transparents”, escenes pintades sobre bandes de paper fi, que calia mirar a contrallum

Introduí l’estil francès a Madrid Deixeble de Nicolas Dupuis a París, s’establí a Madrid el 1764 Entre els seus gravats, d’una gran delicadesa i minuciositat dins l’esperit rococó, sobresurten els realitzats segons dibuixos del pintor Charles de la Traverse Foren deixebles seus Esteve Boix i Blai Ametller

Estudià a Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic 1921 i del Foment de les Arts Decoratives 1923 Es destacà pels dibuixos a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental 1930, d’un realisme minuciós Al Museu d’Història de la Ciutat, de Barcelona, hi té una sala dedicada És filla seva l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada …

Format a Barcelona, a l’escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas, collaborà en un gran nombre de revistes, entre les quals Forma i La Illustració Catalana , l’alemanya Jugend i la francesa Le Rire Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes —blaus, violetes i verds— en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa La seva temàtica se centra en l’element femení

Excellí en la decoració d’interiors i de jardins i com a retratista al carbó i a la sanguina Practicà el cartell i fou president de l’Associació de Cartellistes de Catalunya Fins el 1966 féu de professor de dibuix i de procediments pictòrics a l’Escola de Belles Arts de Barcelona

Fou deixeble de Wilhelm Busch Introduí les historietes sense paraules Collaborà en diverses revistes humorístiques i satíriques, amb un esperit ferotgement antimilitarista, anticlerical i antisemita

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, viatjà a París becat pel Cercle Maillol Participà en els Salons de Maig i rebé diversos premis Exposà individualment per primera vegada l’any 1959 La seva obra, el tema central de la qual és el cos humà, es basa en un dibuix de traços molt precisos També és autor d’illustracions per a llibres i de dissenys d’estampats

Germà de Josep Capuz Catedràtic de l’escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis de Barcelona, ciutat on residí des del 1907 Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle Collaborà amb dibuixos d’una gran originalitat a “Papitu” sobresurten la sèrie de dibuixos galants, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novella d’Ara” Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1924 i la medalla d’or de París el 1925 Part de la seva obra, especialment la feta al guaix, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València

Establert a París el 1898, collaborà a Le Rire i es dedicà al cartellisme Folies-Bergère, 1900 Cinzano, 1910, a la realització d’estatuetes caricaturesques i a la projecció de cartons de tapisseria

Les seves produccions començaren el 1721 Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d’Agustí Alemany