Resultats de la cerca

Format en el taller de pintura Antoni Petit de Sant Cugat, a l’Acadèmia Baixas, a la Llotja i al taller de Joan Queralt Oliva de Barcelona i deixeble també de Lluís Muntaner i Miquel Farré, participà en múltiples exposicions collectives celebrades a diverses localitats catalanes des dels anys trenta A la dècada dels setanta fou mestre de taller i tècnic en procediments pictòrics a l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès i professor de pintura a l’Escola de Belles Arts d’aquesta vila En la seva pintura emprà la naturalesa com a font constant d’inspiració, defugint els…

Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, a l’escola de San Fernando de Madrid i a París El 1950 exposà per primera vegada individualment a la Sala Vayreda d’Olot El mateix any entrà a formar part de la penya Cràter d’Art Guanyà el primer premi de gravat del Concurs de la Diputació de Girona 1959 Influït per la pintura de Picasso i Miró, conreà una figuració espontània i colorista dedicada a la faràndula i als infants

Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès Amplià els seus estudis a Itàlia 1970-72 Des del 1975 és professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1985 Dins de l'àmbit acadèmic, fou membre de la Junta Consultiva del Rectorat de la Universitat de Barcelona 2005-12 des del 2013 és investigador de l'Institut de Recerca de l'Aigua, de la mateixa universitat En la seva obra, a través de la qual fa una interpretació del cos humà,…

El 1916 creà l’editorial Cervantes, inicialment amb seu a València i traslladada el 1920 a Barcelona Fins el 1924, que tancà, edità nombroses traduccions al castellà dels clàssics de les literatures europees, entre les quals antologies de Heine, Leopardi i Goethe Escriví el recull de poemes La dicha y el dolor 1920 i les proses Gusano de luz 1923 El seu fill Carles Maristany i Mathieu 1913-1985 creà l’editorial Zodíaco després de la guerra civil i edità llibres d’una acurada presentació obres de CJ Cela, S J Arbó, traduccions de Turgèniev, Stevenson, etc Afeccionat a la música, organitzà…

Fill de José Manuel Lara Hernández , es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i des del 1968 estigué vinculat a l’ Editorial Planeta , de la qual fou nomenat conseller delegat el 1996 Després de la mort del seu pare 2003, accedí a la presidència del Grup Planeta Fou un dels principals artífexs de la diversificació de l’empresa als mitjans audiovisuals i a internet, i també de la consolidació del grup com a primera multinacional de la indústria cultural en llengua castellana Presidí algunes de les empreses en les quals participà el grup, entre d’altres, Antena 3 TV…

Es formà amb Modest Gené i, a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi El 1957 treballà a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre Professor 1967-92 i director 1985-92 de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, per aquest organisme creà l’Escola Taller d’Art de Reus 1979, la qual dirigí durant el primer any Fundà i forma part de diversos grups ARA, Tarragona 70, Stampa, FAD, etc Especialment reconegut com a medaller, desenvolupà tècniques de gravat originals Rebé nombrosos premis, entre els quals el de la I Biennal Internacional de l’Esport en les Belles Arts 1967…

De formació autodidàctica, començà a publicar regularment a la fi de la dècada de 1940, illustrant historietes en revistes i novelles L’any 1950 conegué el guionista René Goscinny , amb qui collaborà en diverses creacions, de les quals sobresurt el personatge de l’indi Oumpah-pah, les aventures del qual es publicaren en 1952-62 a la revista Tintin El 1959 crearen el personatge d’ Astèrix , al qual afegiren el seu company Obèlix, la primera aventura dels quals aparegué a la revista Pilote  l’octubre d’aquest any, amb un èxit extraordinari El primer àlbum Astérix le Gaulois es publicà l’…

Collaborà primer en publicacions com Florita , Nicolás , Can-can i DDT , i també a Tretzevents Marxà a París, on treballà també per a Pardon , Stern o Playboy De retorn a Barcelona, collaborà en El Papus , que posteriorment dirigí Fou fundador i collaborador habitual d’ El Jueves , que dirigí El 1995 fou nomenat Catedràtic de l’Humor per la Universidad de Alcalá de Henares

Estudià psicologia a Barcelona, on contactà amb un grup d’estudiants de l’Aula Oberta de l’Escola Massana, amb els quals exposà a la Capella de l’Antic Hospital Posteriorment es traslladà a París, on seguí els cursos de Jacques Lacan Collaborador de la revista d’art Figura , formà part d’un collectiu que exposà a la galeria La Máquina Española, on també organitzà exposicions Entre les exposicions més importants destaquen la del Pabellón Mudéjar de Sevilla, a l’ICA Institute of Contemporary Art de Londres, o la del MNCARS a Madrid, totes l’any 1993 Al final del 1996 es realitzà una exposició…

Des del final dels anys trenta s’establí a París, quan els nazis consideraren que el seu art era degenerat La seva obra té un destacat component eròtic i està marcada per l’estudi del cos femení abordat amb una sensualitat molt forta Al principi dels anys vint començà a construir nines articulades que fotografiava en postures eròtiques Des que assistí a la representació dels Contes de Hoffman , en els quals apareix la nina Coppelia, a partir del 1933 la seva obra se centrà gairebé exclusivament en l’univers de les nines i dels maniquins, que presentà en diverses posicions que tradueixen el…