Resultats de la cerca

Estudià enginyeria a Madrid Treballà a la impremta Ramírez i Companyia de Barcelona Aviat en fou soci, i més tard en fou gerent El 1889 la convertí en Henrich i Companyia Fou la primera a posseir una rotativa, on hom imprimí “La Publicidad” des del 1889 També hi installà tallers de fotogravat i d’heliografia Com a editor publicà diverses obres en català Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona Membre del partit liberal, fou diputat provincial, regidor, vicepresident de la diputació de…

Establert a Madrid, hi impulsà les auques tradicionals catalanes en castellà L’imprès seu més antic que hom ha trobat data del 1842, i una de les seves primeres auques fou la Vida de San Vicente Ferrer 1855 Destaquen una trentena de fulls amb personatges i amb escenes típics de les auques catalanes El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida de la criada buena y la mala, Vida del hombre y la mujer borrachos , etc Les seves auques més reeixides foren les que dibuixaren per ell Ramon Puiggarí, Tomàs Padró, Francisco Ortego i els gravadors Miquel Cavanach, Josep Noguera i…

Fou capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal 1820-23 L’any 1839 establí una impremta, on edità periòdics El Cisne , El Mole i La Tribuna , el 1840 La Perla , el 1843, a més d’obres de JMBonilla, Pasqual Pérez i altres Vers el 1848 la impremta passà al seu fill, Josep Mateu i Garín — Madrid 1891, que la continuà fins el 1867, i hi edità La Esmeralda 1847-49, La Ilustración Valenciana 1856-57, El Rubí 1859 i diversos llibres Les seves germanes — Àngela , Desemparats i Francesca — havien installat, vers el 1861, la impremta d' El Avisador Valenciano , on editaren…

Collaborà com a escriptor a Sturm El 1919 entrà en contacte amb els dadaistes, però no s’hi adherí L’any següent publicà el seu primer poema collage dadaista, que titulà Anna Blume Del 1923 al 1932 publicà la revista Merz i el 1930 collaborà a Cercle et Carré i a Abstraction-Création , revistes d’art abstracte Fugint dels nazis s’installà a Anglaterra La seva principal aportació és la creació del Merzbau , espècie de composició collage dins la qual tenen cabuda tota mena d’objectes de rebuig i materials pobres papers, bitllets, draps, fustes, ferros, etc , formant una…

Nascut Lawrence Monsanto Ferling, restà orfe de pare i mare molt jove Tingué una infància atzarosa, marcada pels canvis de tutors, la rebellia, un intens interès pel món de la cultura i incursions en la delinqüència, motiu pel qual fou internat en una institució En sortir-ne, estudià periodisme a la Universitat de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual serví en un submarí, obtingué un màster en literatura a la Universitat de Colúmbia 1947 i el 1950 es doctorà a la Sorbona de París en literatura comparada Installat el 1951 a San Francisco, l’any 1953 hi…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1951, continuà els estudis a Roma La seva obra evolucionà des d’un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que emprà en extenses sèries de nadales i illustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb allusions explícites a la realitat Hi predomina sempre el caràcter poètic o allegòric Com a illustradora infantil, destaquen les portades i dibuixos en els primers números de la revista Cavall Fort Feu exposicions individuals —la darrera, el 2014, “Els mons de Roser Agell, Muxart Espai d’Art i…

Estudià belles arts a l’Escola Massana de Barcelona i s’inicià en l’orfebreria en el taller del seu pare, Manuel Capdevila i Massana , i completà la seva formació al taller Lacambra de París Actualment dirigeix el taller familiar, on duu a terme la tasca d’investigació i creació Ha estat un dels primers a endinsar-se en el camp de la joia-disseny, on, per sobre de la forma i dels materials, predomina el concepte El 1971 li fou encarregat el disseny de la copa del FAD El 1982 guanyà el concurs de la medalla de Sant Jordi, convocat per la Generalitat de Catalunya Hi ha obres seves al Schmuck…

Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa Fou acadèmic…

El 1876 s’establí a l’Uruguai Treballà com a viatjant per a la companyia d’assegurances Standard Life Insurance i, més tard, fou propietari d’una tipografia El 1885 fundà, amb altres catalans, a Montevideo, la revista “La Gralla” 1885-88, escrita en català, de la qual fou director fins el 1886 Hi collaborà assiduament amb articles signats amb el pseudònim de Slofar El mateix 1886 fou elegit vocal bibliotecari de la comissió directiva de la de la Societat Catalanista Rat Penat, encarregada de redactar el reglament del seu funcionament, de la qual eren membres, entre altres, Josep…

El seu nom real era Pietro Trapassi, que hellenitzà El 1729, gràcies al seu predecessor A Zeno, fou nomenat poeta oficial de la cort de l’emperador Carles VI d’Àustria, càrrec que ocupà també sota Maria Teresa i Josep II Autor d’un gran nombre de llibrets d’òpera, que esdevingueren celebèrrims i que foren musicats durant prop d’un segle per la majoria dels compositors Semiramide 1728, Artaserse 1730, La clemenza di Tito 1734, Ipermestra 1744, Il re pastore 1751, etc Drames típics de la Illustració, defensen l’immobilisme social i un cert humanisme bonhomiós, amb intrigues amoroses que es…