Resultats de la cerca

És considerat el cap de la nova escola de pintura i dibuix txeca, que alliberà de la influència alemanya Des d’una concepció romàntica passà a un realisme líric i nacionalista, especialment en els seus paisatges Conreà també la pintura de gènere i el retrat Josefina Nǎrodní Muzeum, Praga

Anà a París, on es féu famós arran del cartell Gismonda 1894, per a Sarah Bernhardt de llavors ençà fou el cartellista de l’actriu Lorenzaccio i La dame aux Camélies , ambdós del 1896 Medea , 1898 Hamlet, 1899 Fou un dels cartellistes més importants del Modernisme el tema dels seus cartells fou sempre la figura femenina, que, partint d’una fotografia, idealitzava Són famosos els que féu per a les Cigarretes Job 1896 i 1898 Illustrà la revista La Plume De retorn al seu país 1910, pintà una sèrie de vint teles sobre l' Epopeia eslava castell Moravský Krumlov, Praga

Com que no disposava de recursos econòmics que li permetessin d’imprimir les seves obres, vers el 1793 intentà de traçar caràcters amb un pinzell mullat de vernís sobre una planxa de coure i atacar posteriorment amb àcid les zones no escrites per tal d’obtenir un cert relleu de l’escriptura En assajar de treballar sobre una pedra calcària en lloc de sobre una planxa de coure, descobrí casualment que l’escriptura sobre la pedra aparentment sense relleu, retenia la tinta El 1802 introduí la litografia a París i, nomenat director de la Litografia Reial de Munic, el 1826…

És autor de prop de quatre-cents gravats d’una gran precisió i qualitat Féu paisatges que influïren l’escola paisatgística anglesa, natures mortes, quadres històrics i illustració de modes

La seva temàtica són visions místiques i religioses o allegories i símbols d’escenes supraterrenals Moisès davant la sinagoga de Praga, El Crucificat

Estudià ciències polítiques a Praga, París, Hamburg i Londres A partir del 1949 començà d’escriure i editar les guies turístiques que duen el seu nom Fodor's Modern Guides de les quals n'ha fetes més de cinquanta i en diverses edicions

L’any 1970 començà a publicar dibuixos en la premsa catalana i alhora inicià estudis de direcció  teatral i escenografia a l’ Institut del Teatre , on ha exercit com a professor d’aquesta especialitat 1973-2003 Com a escenògraf, ha collaborat amb diversos grups de teatre i s’ha dedicat a la realització de màscares per a espectacles de carrer, d'entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso 1981 Destaca també la collaboració amb el grup Els Comediants  durant més de vint anys i la realització d'escenografies per a espectacles molt diversos, des d' El Llibre de les bèsties de Ramon…