Resultats de la cerca

Treballà amb els germans Tramulles Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic Autor de Sant Francesc de Paula 1757, Santa Tecla 1766 i Sant Miquel dels Sants 1779

Publica llibres d’arquitectura, disseny gràfic, fotografia i art contemporani, seguint un format d’edició innovador, i manté una presència internacional important Prengué el nom d’Actar del títol del manifest que, l’any 1931, l’arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí escriví en defensa de l’arquitectura de la màquina i del moviment, títol que prenia les primeres lletres de les paraules “activitat” i “arquitectura” Amb seu a Barcelona i Nova York, rebé el premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional 2007, el Premi Nacional de disseny de la Generalitat de…

Fundà i dirigí “La Bordadora” 1888, periòdic dedicat a l’art de l’agulla publicà també una Guía consultiva del pintor decorador 1894 Exercí càrrecs directius al Centre d’Arts Decoratives 1894 i al Foment del Treball Nacional el 1894 i el 1896 fundador del Foment de les Arts Decoratives el 1903, en fou president en el període 1907-09 Els darrers anys del s XIX collaborà en exposicions d’arts decoratives i decoració d’habitacions, i hi obtingué diversos premis

D’aprenent d’un obrador de pintura passà al taller de l’escenògraf Planella es matriculà a Llotja i rebé lliçons de Simó Gómez El 1887 anà a Madrid, on exercí l’escenografia al Teatro Real i decorà el teatre Príncipe Alfonso Més endavant 1896 anà a Mèxic per treballar en la decoració del Teatro Nacional Però es decantà vers la illustració i els projectes decoratius, on excellí entre els més rellevants d’aquests hi ha la residència de Ramon Casas i Carbó a Barcelona, des de la minuciosa ornamentació del pòrtic fins al disseny de gran part dels mobles Figurà entre els més acreditats…

Collaborà, amb el pseudònim Xesc , a “Virolet”, a “Esquitx” i al calendari d’"En Patufet” Com a pintor restaurà la cúpula de l’església de la Mercè, a Barcelona, i decorà diferents capelles Interessat en els temes de carrer, ha fet una obra molt representativa de l’actual vida popular barcelonina

Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal

Publicà caricatures a Papitu , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia  i  El Mundo Deportivo Fou redactor de Mirador i La Publicitat En el llibre Cent ninots i una mica de literatura 1930 combinà caricatures i comentaris sobre personatges de la vida barcelonina Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol 1935 i Pompeu Fabra 1938 Altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara 1949, Homes i coses de la Barcelona d’abans dos volums, 1968 i 1974 i La Publicitat, diari català 1971

Treballà a Barcelona del 1494 al 1501, associat amb Juan de Valdés El 1496 es casà amb Pasquala Carner D’entre la seva producció barcelonina figura l’acabament 1497 de la impressió de Tirant lo Blanc , iniciada per l’impressor Pere Miquel El 1495 imprimí un saltiri a Girona Es traslladà el 1502 a Valladolid, on treballà fins el 1513 hi publicà, entre altres, les versions castellanes de la Història de Josep, de Joan Roís de Corella 1507, i del Tirant 1511 Del 1513 al 1517 s’establí a València, on almenys des del 1515 estigué molt vinculat a Antonio de Proaza i inicià la impressió…

Començà estudis a Tarragona amb Pere Ferran Nebot de Salvador Alarma , sentí com ell la crida de l’escenografia Anà a Barcelona, on estudià a l’escola de Belles Arts amb Josep Mongrell Fou professor de l’Escola Massana 1962-67 Collaborà en setmanaris infantils i, des del 1931, i de manera prolífica, en la premsa gràfica barcelonina l’Esquella de la Torratxa ,  La Humanitat ,  La Campana de Gràcia ,  Papitu , etc Més tard, també participà en la illustració de llibres Conreà la pintura de cavallet, especialment la figura, el paisatge i la marina Exposà individualment per primer cop a Barcelona…

Fill del català Artur Ynglada i Via, comerciant, fundador de la coneguda Ferreteria Ynglada de Santiago de Cuba De nen ja residí a Barcelona S'establí un temps a Alemanya 1901-03, on hauria d’estudiar tècniques de ferreterria, per conveniència del negoci familiar en aquest ram, al qual, però, mai no es dedicà a fons De nou a Barcelona, es formà com a dibuixant freqüentà el taller Guaiaba i rebé classes al Cercle Artístic de Sant Lluc Exposà a la Sala Parés el 1906 Collaborà amb el pseudònim Yda a Papitu i L’Esquella de la Torratxa Residí a París des del 1912, i hi protegí artistes com Juan…