Resultats de la cerca

La forma parallelepipèdica del tipus és trencada per diversos ressalts i fenedures, com el relleu de la lletra o del signe anomenat ull , l’altura que sobresurt i les entalles, algunes de les quals, els crans , permeten la ràpida identificació de la família a què correspon la lletra del tipus i la seva orientació en la composició, mentre que d’altres —l’entalla feta a la base oposada a l’ull— faciliten la collocació del tipus en el componedor El parallelepípede que sosté l’ull és anomenat arbre , i també és anomenada així la seva altura, la qual, juntament amb el cos —dimensió de…

Les tintes d’impremta, de les quals hi ha diversos tipus diferents, són especialment adequades a cadascun dels procediments d’impressió En general, les tintes emprades en les premses cilíndriques són molt més fluides que les emprades en les premses planes, i les emprades en litografia i en òfset són molt més espesses que les que hom utilitza en tipografia Les emprades en rotogravat, fetes a base d’alcohol i de dammar, s’assequen per evaporació del vehicle, mentre que les emprades en les rotatives d’impressió de diaris, fabricades a base d’hidrocarburs i àdhuc d’aigua…

És la base de la fotocopiadora , i el procediment de la xerografia n'és el més emprat

Molt influït per Kiyonaga i deixeble de Shigemosa, se centrà en la pintura de figures femenines, com tots els artistes d' ukiyo-e Es distingí pel fet de treballar solament a base de grisos i verds Deixà la pintura per dedicar-se a la illustració de llibres, gairebé tots de poesia

Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves colleccions populars Féu imprimir el Diccionari valencià-castellà d’Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart

Escriví sainets de la vida popular parisenca — Scènes populaires 1830, Scènes de la ville et de la campagne 1841, Mémoires de Joseph Prudhomme 1855—, molts personatges dels quals foren més tard la base de diverses peces de teatre — Grandeur et décadence de MJoseph Prudhomme 1853, paròdia del burgès mitjà francès— Dibuixà caricatures de tipus corrents parisencs

Estudià a Munic A París fou deixeble de MMunkácsy, i hi establí amistat personal amb AMaillol i el grup dels Nabís Des del 1902 visqué a Hongria Els quadres de la seva etapa madura, pintats principalment al pastel, representen un estil personal d’alta qualitat, desenvolupat sobre la base de la secessió i el postimpressionisme decoratiu Jardí amb figures, Interior parisenc, El senyor Piacsek amb pipes , etc