Resultats de la cerca

Collaborador de Spirou i adscrit a la dita “escola belga”, fou el creador dels Schtroumpfs Barrufets i dels personatges Johan et Pirlouit Jan i Trencapins, les aventures dels quals es desenvolupen en un ambient de fantasia medievalitzant A Catalunya, foren donats a conèixer a través de Cavall Fort

De jove, fou cantant d’òpera i dissenyà escenografies Com a autor d’historietes es donà a conèixer després de la Segona Guerra Mundial, sobretot amb la seva versió de Flash Gordon Creà els personatges Blake et Mortimer , en els quals és palesa la influència d’Hergé, del qual fou collaborador

És considerat un dels pares del còmic europeu i el creador de l’anomenada ‘línia clara’, estil de dibuix caracteritzat per la nitidesa i la precisió, que ha tingut una gran influència posterior en el gènere Començà a publicar historietes vers l’any 1923, en un ambient molt relacionat amb l’escoltisme catòlic El 1929 Hergé creà el personatge de Tintín, protagonista d’una nombrosa sèrie d’aventures a les quals dedicà gairebé la totalitat de la seva vida professional Les primeres historietes, de dibuix espontani i una certa matusseria, són d’estructura narrativa molt simple i presenten uns…

Estudià a Gant i a Brusselles Residí a París 1878-80 Les seves Cases Geenens de Gant 1885 eren una adaptació amb maó vist de l’esquema de la façana del palau florentí, i l’edicle Lambeaux de Brusselles 1889 participa encara del neoclassicisme Amb els hôtels Tassel 1893 i Solvay de Brusselles 1894 restà definit el seu estil Art Nouveau amb elements estructurals metàllics vists, vitralls, façanes que trencaven la superfície plana, etc La seva obra màxima, la Casa del Poble de Brusselles 1895, encàrrec del Parti Ouvrier, fou enderrocada el 1965, i els magatzems L’Innovation de…

Fou el creador de Gaston Lagaffe Sergi Grapes, en la versió catalana També fou el continuador de les aventures de Spirou i Fantasio Espirú i Fantàstic, a les quals afegí el Marsupilami, personatge inventat per ell Els seus dibuixos, àgils i ben acolorits, encaixen plenament amb l’estil característic de l’escola belga, de la qual, amb Hergé, fou el principal representant Des dels anys vuitanta abandonà aquesta línia i, en les sèries “Idées Noires”, es dedicà a l’humor negre

A la fi de la Segona Guerra Mundial s’installà als EUA, on, l’any 1947, inspirant-se en les pellícules de l’Oest, començà a publicar a la revista francesa Spirou les aventures humorístiques del cowboy  Lucky Luke, una figura que esdevingué un dels grans personatges del còmic belga del s XX L’any 1955 tornà a Bèlgica i conegué René Goscinny, el guionista d’Astèrix, que des d’aleshores i fins a la seva mort, el 1977, es féu càrrec dels guions de Lucky Luke durant els anys que marcaren l’èxit del personatge Publicà un total de 87 àlbums de les aventures d’aquest personatge, editats en trenta…

Format a Itàlia, professà grec i llatí a Lió Treballà com a corrector a les premses de Jean Trechsel, i vers el 1495 s’establí a París, on formà part del taller de Robert Gaguin i des del 1500 posseí impremta pròpia Formà part activa del nucli d’humanistes prereformistes de París, entorn de Lefèvre d’Étaples, i edità gairebé quatre-cents volums dels humanistes més rellevants de la seva època Erasme, Budé, Poliziano, etc Hom li deu algunes de les primeres edicions d’obres lullianes Logica brevis 1516, Proverbia 1518 i Arbor philosophia amoris París 1516, entre d’altres A part les edicions que…

Excellí en la pràctica de l’aiguafort i de l’aiguada Estudià a París amb el gravador André Lambert L’any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brusselles Obtingué diferents premis internacionals com a exlibrista Féu la revista “Pro Ex-Libris” 1920-21 En el període 1908-10 practicà el dibuix humorístic amb la firma Falgàs a “El Diluvio Ilustrado” i “L’Esquella de la Torratxa”, i també illustrà diferents obres

Estudià a l’Escuela Industrial de Artes y Oficios de Sevilla Les seves primeres illustracions aparegueren al diari anarquista Páginas Libres  Adherit a grups anarquistes, el 1928 s’hagué d’exiliar a París i posteriorment a Brusselles i Berlín 1929 El 1930 fixà la residència a Barcelona i s’uní al grup de Treball  i a la Federació Comunista Catalanobalear Fou empresonat l’octubre del 1930 Collaborà com a dibuixant a L’Hora i La Rambla de Catalunya i fou el principal illustrador de les cobertes dels llibres de l’editorial Ariel, lligada als comunistes Expulsat de la Federació Comunista l’agost…

Governador militar de Tolhuis, als Països Baixos Exponent d’un rebrot tardà del lullisme cortesà, projectà, seguint l’orientació de l’acadèmia matematicofilosòfica d’Herrera, la incorporació al castellà dels escrits llatins lullians a Brusselles, després de reimprimir l' Arte general 1661 i la Breve y sumaria declaración de la Arte general 1661, 1666 de Pedro de Guevara, publicà les seves versions de les obres lullianes Arbor Scientiae 1663, Introductorium magnae artis generalis , precedit d’una biografia de Ramon Llull 1663, i de l’apòcrif Liber conceptionis virginalis 1664