Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Eugene Fodor
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor nord-americà d’origen hongarès.
Estudià ciències polítiques a Praga, París, Hamburg i Londres A partir del 1949 començà d’escriure i editar les guies turístiques que duen el seu nom Fodor's Modern Guides de les quals n'ha fetes més de cinquanta i en diverses edicions
Anton Diabelli
Disseny i arts gràfiques
Edició
Música
Compositor i editor de música austríac.
Autor de peces didàctiques per a piano, encara en ús, i de sonates, misses, etc El 1824 envià un vals seu a cinquanta compositors d’anomenada entre altres, Liszt, Schubert i el fill de Mozart perquè n'escrivissin una variació cadascun en resultà un aplec molt representatiu del seu temps i, a més, les 32 variacions opus 120, de Beethoven, que per llur extensió foren publicades a part
Josep Hurtuna i Giralt
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà a Belles Arts Exposà individualment a Barcelona des del 1944, Roma, Madrid i Santander, i collectivament a diversos països Fou soci fundador, a Barcelona, dels Salons d’Octubre 1948-55 i assidu dels de Maig Partint del figurativisme, tendí a una estilització estructurada i colorista els anys cinquanta Posteriorment —des de 1958-59— esdevingué seguidor ressagat de la segona onada abstracta, sovint influït pel Will Faber d’anys anteriors Obtingué diversos premis, com els de dibuix Miró 1964 i Ynglada 1974
Josep Maria Pla i Dalmau
Farmàcia
Disseny i arts gràfiques
Farmacèutic i editor.
Fill de Joaquim Pla i Cargol Es doctorà a la Universitat de Barcelona i exercí la professió a Girona Membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l’Academia de Historia de Madrid, estudià més de cinquanta mostres pollíniques de la flora catalana en Polen 1961, extens tractat de palinologia Autor de La farmacia del Hospital provincial de Gerona 1971, Aportación a la historia de la farmacia gerundense en los últimos cien años 1972, La farmacia de Llivia 1974, La experiencia farmacológica a través de la historia 1965, Comentarios sobre la influenza 1972, ultra obres…
Wagava Hiroshige
Goyu, de Wagava Hiroshige
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant japonès.
Conegut també amb els noms d’Utagawa o Andō Hiroshige, és considerat el paisatgista nipó més important del segle XIX Hom li atribueix prop de 8000 estampes, entre les quals es destaquen les Cinquanta-tres vistes de la ruta de Tōkaidō 1833, els Vint-i-vuit paisatges sota la lluna i les Cent vistes d’Edo 1853-56 també en feu algunes de tema històric Fou un mestre a copsar amb un dibuix precís i un color ric i matisat, les característiques d’un lloc determinat a qualsevol hora del dia i els fenòmens de la natura, especialment la neu i la pluja Vers el 1865 foren conegudes a Europa estampes seves…
Edward Wright
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Literatura anglesa
Arquitecte, grafista, dissenyador i escriptor anglès.
Fill del diplomàtic equatorià Eduardo Wright Aguirre, feu sojorn a Barcelona de sis mesos a quatre anys, pel fet d’ésser-ne el seu pare cònsol general Estudià a la Bartlett School of Architecture, i residí a l’Equador i Xile 1937-42 Serví com a voluntari a l’exèrcit britànic, i treballà després a París A Londres treballà en collaboració amb Théo Crosby Fou professor de disseny gràfic a diversos centres de Londres i Cambridge i cap del departament de disseny gràfic de la Chelsea School of Art de Londres Les seves recerques en tipografia i llenguatge el portaren a la poesia concreta, en la qual…
Francesc Xavier Parcerisa i Boada
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, litògraf i pintor.
Deixeble a les classes de la Junta de Comerç de Barcelona, passà a la formació autodidàctica Assajà la litografia, art en el qual havia d’excellir Dibuixà i litografià els principals monuments de Barcelona i del Principat Projectà reunir en una obra el testimoni gràfic dels millors monuments artístics espanyols, acompanyats d’una descripció literària Pau Piferrer acceptà redactar el text i el 1839 començà a editar-se Recuerdos y bellezas de España Francesc Pi i Margall, Pedro de Madrazo i Josep MQuadrado es repartiren els temes per regions a la mort de Piferrer 1848 Parcerisa realitzà per a…
Georges Rouault
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Deixeble de Gustave Moreau a l’École des Beaux-Arts de París, a la mort del qual fou nomenat conservador del Musée Gustave Moreau A París vers el 1898 travessà una crisi moral i artística que es resolgué vers una orientació profundament religiosa el 1904 en conèixer JKHuysmans i LBloy Fruit d’aquesta orientació és una obra que, temàticament, descriu el sofriment i la misèria humana desheretats de la fortuna, pallassos, prostitutes, i on els temes religiosos esdevingueren més i més importants durant els darrers vint anys de la seva vida, pintà sobretot Crists a la creu i escenes bíbliques és…
Miquel Font i Cirer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Arxivística i biblioteconomia
Impressor, editor i bibliòfil.
L’any 1970 fundà l’editorial Imatge/70 i el 1984 Miquel Font Editor, ambdues desaparegudes l’any 1999 Centrades en la història, la sociologia i l’etnologia de les Balears, al llarg d’aquests anys edità més de cent cinquanta títols distribuïts en catorze colleccions, entre les quals “Miramar”, “Obres de Ramon Llull” en edició facsímil, la “Rodella” única collecció de temàtica judaica a l’Estat espanyol, i la desena llarga d’àlbums fotogràfics Imatges d’ahir , sobre diversos pobles de Mallorca Participà regularment a la Fira Internacional del Libre Frankfurt i destacà també com a…
Jaume Pla i Pallejà
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador, dibuixant i pintor.
Autodidacte Exposà l’any 1932 a Terrassa i exercí com a crític d’art a El Dia d’aquella ciutat L’any 1934 exposà a Barcelona El 1945 foren publicats els primers llibres amb gravats seus Les coses benignes , de Ruyra, Arcàdia sense mite , de R Benet, i 20 tannkas , de Carles Riba Perfeccionà els coneixements de gravat i illustrà Tristeta , d’Emili Vilanova 1947 Dos anys després, ajudat per Víctor M d’Imbert, llançà la Collecció de Gravats Contemporanis de La Rosa Vera en tirada de cinquanta exemplars, amb els quals contribuí a estendre aquesta tècnica entre molts artistes catalans…