Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
coberta
Disseny i arts gràfiques
Full de paper o cartolina, o làmina de cuir, tela o altres materials, amb què hom cobreix el llom i els dos costats d’un llibre.
Els antecedents immediats de les cobertes actuals són les cobertes dels còdexs antics i medievals, les quals eren de tres menes les de simple pergamí o cuir, les de fusta recoberta de cuir, a vegades amb cantells, reforços metàllics i tanques, i les luxoses de fusta coberta de metalls fins, treballats, amb incrustacions de pedres precioses, perles, gemmes o vori tallat, reservades a llibres litúrgics, com és ara l’evangeliari de la reina Teodolinda La segona classe, amb cantells i reforços metàllics varis, és de bon tros la més nombrosa Les tanques duien sovint cadenes, que…
Ricard Giralt i Miracle
Coberta de Tres Sonets de Petrarca, dissenyada per Ricard Giralt i Miracle (1985)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Creador gràfic, dissenyador i impressor.
Es formà amb el seu pare, notable gravador litògraf, i a Llotja Director artístic de l’editorial Seix i Barral, des del 1929 s’especialitzà en el disseny de cartells per a un gran nombre d’entitats, tant públiques com privades El 1947 fundà Filograf RGM , Institut d’Art Gràfic, i el 1954 l’editorial PEN Treballà, fonamentalment, en el camp de l’imprès de qualitat i les seves creacions, a mig camí entre l’imprès romàntic i la nova tipografia, el feren un pont entre la tradició tipogràfica noucentista i els nous corrents racionalistes Dissenyà diferents alfabets, entre ells el Gaudí, guardonat…
contracoberta
Disseny i arts gràfiques
Segona coberta d’un llibre, protegida per la tapa.
llom
Disseny i arts gràfiques
Part de la coberta d’un llibre que protegeix la unió dels fulls o els plecs.
Sovint hom hi posa el títol de l’obra, el nom de l’autor i, de vegades, el de l’editorial, la data, etc Pot ésser simple o amb nervis
cantonera
Disseny i arts gràfiques
Peça de metall, cuir, etc, que serveix per a reforçar el cantó d’una coberta de llibre.
Francesc Fontanals i Mateu
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Dibuixant, pintor, escenògraf i decorador.
Estudià a Llotja Barcelona i s’inicià en treballs pictòrics amb el seu germà Manuel Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic Féu dibuixos d’humor en el Virolet amb el pseudònim de Soka , El Be Negre Oka i Destino Jip , i també estilografia 1942, grafisme obtingut gratant la coberta negra de la cartolina, procediment que alternava amb el paisatge a l’oli, i encara projectes de mobles i interiorisme Foren molt reeixides les obres escenogràfiques per a JMde Sagarra, per a les revistes vieneses de Kaps i Joham, en collaboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies italianes, per les…
enquadernació
Disseny i arts gràfiques
Manera d’estar enquadernat un llibre.
El material de què estan fetes o folrades les tapes dóna nom als diferents tipus d’enquadernacions Així, hom parla d' enquadernació en cartoné quan les tapes de cartó són folrades amb paper imprès Aquesta i l’enquadernació amb diversos materials sintètics símil pell, guàflex, etc tendeixen a desplaçar l' enquadernació en tela tapa de cartó recoberta de teixit, això no obstant, encara molt freqüent i l' enquadernació en pell tapa de cartó recoberta de pell, reservada generalment a les edicions de luxe D’entre les modalitats més econòmiques i que s’han imposat en els darrers anys, cal esmentar…
guarda
Diplomàtica i altres branques
Disseny i arts gràfiques
Full que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s’enganxa a la cara interior del cartó.
A l’enquadernació de còdexs, sovint les guardes són fulls d’altres còdexs, de vegades més antics, esquarterats, i poden tenir un gran valor Solen contenir anotacions relatives al contingut del llibre o als seus possessors o bé afegits de lectors posteriors
dauradura
Disseny i arts gràfiques
Sistema emprat pels relligadors per a cobrir amb fulls d’or les lletres o vinyetes que hom imprimeix en les cobertes d’un llibre.
La dauradura damunt cuir prové dels àrabs i fou emprada també en els relligats aldins des dels s XIV i XV En la dauradura a mà, hom marca, en sec, l’ornament o lletra a daurar després prepara la pell amb el mordent, que es compon de clara d’ou i vinagre Quan és sec, hom posa les tiretes d’or damunt l’ornament a daurar, al qual hom haurà donat una suau passada d’oli Prèviament hom escalfa els ferros de daurar, els quals són aplicats al lloc que havia estat marcat Hom treu les partícules que resten després de la dauradura amb un cotó o un drap fi La dauradura industrial amb planxa i premsa de…