Resultats de la cerca

Es donà a conèixer a la postguerra amb collaboracions a “La Risa”, “Pocholo”, L’Infantil” i, principalment, “TBO” El seu concepte de la historieta i de l’humor encaixen plenament amb l’estil tradicional d’aquesta publicacio, com també els seus dibuixos estilitzats, dotats d’un bon sentit narratiu i de dinamisme Ha estat un dels enllaços entre els dibuixants de la generació de “TBO” i els més joves representants del gènere, amb els quals compartí darrerament les pàgines de “Cairo”

Establert a Barcelona el 1840 com a relligador i llibreter, amb l’ajut del seu fill Antoni Joan Bastinos i Estivill fundà una editorial especialitzada en l’edició de llibres d’ensenyament de llengua castellana, d’una gran difusió a la península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina

Cursà els estudis de belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles, en la qual obtingué el premi Roig 1925 i 1926 Destacà sobretot com a caricaturista, i collaborà en nombrosos periòdics valencians Las Provincias , El Cuento del Dumenche , El Pardalero , Pensat i Fet i d’altres

Fill i deixeble de Joan Vila i Cinca  i pare de Joan Vila i Grau Es formà també a la Llotja barcelonina i a l’escola de San Fernando de Madrid Pensionat per l’ajuntament de Sabadell, anà a París i a Itàlia Partí d’un realisme directe La mare , 1914, i rebé després la influència de Mela Muttermilch La mare cosint , 1918 Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, 1919, i residí a París 1919-20, on feu alguns finíssims paisatges urbans Exposà de nou a Barcelona el 1922 El Camarín i el 1932 Syra, i alhora prengué part en diverses exposicions collectives A la postguerra participà en…

Fill de Joan Bastinos i Coll, s’encarregà de la secció editorial de la llibreria del seu pare És autor de nombrosos llibres de pedagogia i de tema divers, com Armonía social 1873, Hojas secas 1922 i Estudios y recuerdos 1925 fundà la revista “El Monitor de Primera Enseñanza” 1859-1900

El 1772 entrà d’aprenent al taller de l’impressor Carles Saperas El 1788 ingressà en la confraria de llibreters barcelonins, i el 1816 tenia l’establiment al carrer de la Boqueria més tard ~1822 passà al de Bòria Imprimí obres de teatre populars en català, de Robrenyo, de Renart i Arús, etc Fou conegut especialment per les seves estampes i làmines litografiades Era també un relligador de qualitat Fou succeït pel seu nebot Ignasi Estivill i Coll

Pintà natures mortes L’ànec blanc , 1753 coll particular, Londres i caceres, i fou nomenat pintor de les caceres del rei Lluís XV La cacera del senglar 1722 Director de la manufactura de Beauvais 1734-54, féu els cartons per a tapissos de les sèries Les noves caceres 1727, Les diversions camperoles 1730 i Les metamorfosis 1734 Supervisor de la manufactura de Gobelins, féu els cartons per a la seva sèrie més famosa, Les caceres de Lluís XV 1734-45 Château de Compiègne i Palazzo Pitti, Florència

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de les Arts del Llibre A partir del 1964 començà la seva producció artesanal d’exlibris, art en el qual arribà a excellir L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona Fou convidat a exposar a les ciutats…

Fill d’un daurador de Saragossa, on es formà, al taller de José Luzán, a setze anys pintà el reliquiari de Fuendetodos Fracassà als concursos de l’Academia de San Fernando 1763 i 1766 i anà pel seu compte a Roma 1771, on conegué, i practicà, l’art neoclàssic De nou a Saragossa, pintà al fresc el cor de la capella de la Mare de Déu, al Pilar 1772, i es casà amb la germana de Francisco Bayeu El seu primer gran cicle fou la decoració de la cartoixa d’ Aula Dei El 1774 ja residia a Madrid i, protegit pel seu cunyat, fou cridat per AR Mengs a treballar al servei de la corona, a fer cartons per a…

Fou influït, en una primera etapa, per CCorot, JFMillet i GCourbet D’aquesta etapa són obres construïdes per plans simplificats La costa del Jalais 1867, coll WChurch Osborn, Nova York Des del 1866 fou assidu del que seria el grup impressionista i, per la seva influència, el 1868 aclarí la paleta i donà més intensitat als colors La carretera de Louvenciennes 1870, Musée d’Orsay Refugiat amb Monet a Londres 1870, de retorn a França residí a Pontoise i, des del 1874, participà en totes les exposicions del grup impressionista i fou l’únic que mantingué aquesta regular assiduïtat El…