Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
policromia
Disseny i arts gràfiques
Procediment gràfic per a reproduir originals en color consistent en la superposició de diverses imatges monocolors.
Hom obté les diverses tonalitats de l’original graduant la quantitat de llum blanca en cada zona de color Hom empra aquest procediment en diversos sistemes d’impressió
màscara
Disseny i arts gràfiques
Pel·lícula emprada en la selecció de color per a obtenir una reproducció de l’original tan fidel com sigui possible.
El sistema pot ésser manual retoc emprant productes fotolitogràfics o fitogràfic La màscara es compon d’un negatiu, un positiu o una combinació de tots dos, i serveix per a originar una variació de color durant la producció de negatius o de positius parcials
bicromia
Disseny i arts gràfiques
Gravat fotomecànic tramat, compost de dues planxes, que en tiratges successius hom imprimeix a dues tintes complementàries, de diferent color, per tal d’aconseguir una àmplia gamma cromàtica.
La bicromia no és més que un bitò confeccionat amb separació cromàtica a partir d’un original de color
quadricromia
Disseny i arts gràfiques
Impressió feta en quatre colors, tres dels quals són els de la tricromia (groc, vermell i blau) i el quart és el negre o un altre color fosc, per tal de reforçar el conjunt.
La quadricomia, que de fet és una variant de la tricromia, és obtinguda per la reproducció per superposició de les tres imatges monocromàtiques dels tres colors primaris i de la del negre o d’un altre color fosc, la qual en el cas del negre sol ésser feta en la mateixa impressió del text
síntesi subtractiva tricroma
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Mescla subtractiva dels tres colors complementaris: cian, magenta i groc.
Mitjançant la seva adequada combinació hom pot obtenir qualsevol tonalitat de color Aquest tipus de mescla és la que hom empra en determinats procediments de fotografia i impressió en color
cromolitografia
Disseny i arts gràfiques
Sistema d’impressió litogràfica en tintes vàries inventat per Aloys Senefelder.
El procediment consisteix en l’ús d’un gravat en pedra o en planxa d’alumini o de zinc per a cada color que hom vol imprimir, aplicant un sistema d’impressió successiva idèntic a l’emprat en la litografia en negre Amb aquest procediment hom pot obtenir rètols, reproduccions en color, etc
mitja tinta
Disseny i arts gràfiques
En fotogravat, cadascun dels tons compresos entre el color blanc i el color més fosc que pot donar la tinta emprada.
fotogravat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt de procediments fotogràfics i electrònics emprats per a reproduir il·lustracions, sia de traç negre ben marcat (ploma) o de fotografies (directe).
Inicialment, aquest terme feia referència només al procediment d’obtenció de clixés tipogràfics, però actualment s’aplica també a l’òfset La tècnica utilitzada en tipografia consisteix a obtenir un negatiu de l’original, el qual és aplicat a una planxa metàllica sensibilitzada tots dos són exposats insolació a l’acció d’una llum molt forta arc voltaic, xenó, de mercuri, etc, que la impressiona Un cop impressionada la planxa, hom la posa dins els àcids, que n'ataquen les parts que no han estat reservades Si la reproducció ha d’ésser d’una fotografia fotogravat directe, cal interposar entre…
Antoni Muntañola i Carné
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Dibuixant humorístic i editor de llibres infantils.
Germà del polític Pere Muntañola Collaborà a Cu-cut i En Patufet , on signà amb l’anagrama Amyc Aprengué l’ofici d’impressor i es convertí en editor Creà l’ Editorial Muntañola 1917-29 —influït per l’Editorial Calleja—, dedicada solament a llibres per a infants, en català i en castellà, amb la qual dugué a terme una tasca exemplar Concebé un tipus de llibre de format gran, illustrat a tot color, combinant un text llegidor amb uns dibuixos que feien més entenedor el conte El primer llibre fou Bernardo y el gigante , rondalla mallorquina, que illustrà ell mateix Publicà contes…
,
inicial
Disseny i arts gràfiques
Lletra que serveix de principi a un paràgraf, un capítol, un llibre, etc.
Normalment són lletres més grosses que les emprades en el text, i hom les imprimeix en un color o més d’un Hom començà a emprar-les en els manuscrits del s XII, on eren dibuixades pels crisògrafs i acolorides pels illuminadors
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina