Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
fotocromia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió en colors que empra diversos clixés que corresponen als tres colors bàsics i al negre.
dent
Disseny i arts gràfiques
Senyal que hom nota quan, no havent imprès bé un full, no es corresponen les planes de blanc amb les de retiratge.
xerografia
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió, sense contacte entre la matriu i el paper, basat en la fotoconducció de determinades matèries aïllants i en l’atracció elèctrica entre dos cossos carregats d’electricitat estàtica de signe contrari, que permet de reproduir en sec documents i texts impresos.
En una placa de matèria fotoconductora carregada positivament i exposada a la llum en la càmera fotogràfica és formada una imatge elèctrica de manera que, en les parts on la imatge és blanca, la llum fa desaparèixer la càrrega, mentre que en les parts negres o grises la càrrega subsisteix totalment o parcialment, segons el matís La imatge latent obtinguda és empolsada amb un finíssim pigment a base de resines sintètiques i carregat negativament el pigment resta adherit a les parts electritzades de la placa, que corresponen als negres i els grisos de la imatge òptica En aplicar amb pressió un…
coberta
Disseny i arts gràfiques
Full de paper o cartolina, o làmina de cuir, tela o altres materials, amb què hom cobreix el llom i els dos costats d’un llibre.
Els antecedents immediats de les cobertes actuals són les cobertes dels còdexs antics i medievals, les quals eren de tres menes les de simple pergamí o cuir, les de fusta recoberta de cuir, a vegades amb cantells, reforços metàllics i tanques, i les luxoses de fusta coberta de metalls fins, treballats, amb incrustacions de pedres precioses, perles, gemmes o vori tallat, reservades a llibres litúrgics, com és ara l’evangeliari de la reina Teodolinda La segona classe, amb cantells i reforços metàllics varis, és de bon tros la més nombrosa Les tanques duien sovint cadenes, que lligaven el còdex…
linotip
Disseny i arts gràfiques
Màquina impressora que fon alhora el metall en peces que contenen totes les lletres d’una mateixa ratlla.
Fou inventada el 1886 per l’alemany Ottmar Mergenthaler En el moment de la seva aparició, suplia amb avantatge sis o set caixistes ràpids Consta d’un teclat de 90 tecles, que corresponen als 90 canals del magatzem, on hi ha alineades les matrius cada canal té 21 matrius En pitjar les tecles, s’alliberen successivament les matrius corresponents, les quals, un cop soltes, cauen al componedor La composició és dirigida contínuament per una sèrie de palanques que van coordinades Des del componedor les matrius van al primer elevador, que les recull i les posa davant el motlle, moment…
impressió anaglíptica
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tècnica d’impressió de texts, especialment per a cecs, que consisteix a reproduir sobre el paper uns relleus, que corresponen als caràcters, i que poden ésser interpretats dactilarment pel lector.
Els procediments anaglíptics consisteixen, en general, a embotir el paper mitjançant els tipus que actuen a la manera de punxons d’una matriu o a imprimir-lo amb tintes especials que donen el relleu desitjat
rotogravat
Disseny i arts gràfiques
Procediment per a obtenir gravats en profunditat que constitueix una variant fotomecànica de l’aiguafort, en el qual una planxa de coure és gravada químicament a través d’una capa de gelatina fotosensible, amb dicromat potàssic, que porta impressionada la imatge.
En el rotogravat, la capa de gelatina és insolada a través de la trama, de manera que hi apareixen unes zones regulars encara solubles en aigua tèbia, separades per les parts exposades a la llum, que han esdevingut insolubles Una segona insolació a través del positiu fa que la capa sensible de gelatina esdevingui insoluble sota els blancs, mantingui la seva solubilitat sota els negres i sigui poc o molt insoluble sota els grisos, segons els matisos En introduir la planxa amb la capa de gelatina insolada en un bany d’aigua tèbia, la gelatina soluble és dissolta i hi resta la insoluble i la poc…
Albert Ràfols i Casamada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Literatura catalana
Pintor, pedagog de l’art i el disseny i escriptor.
S'inicià en el món del dibuix i la pintura al costat del seu pare, Albert Albert Ràfols i Cullerés A partir del 1942 cursà estudis d’arquitectura, que més tard deixà de banda per lliurar-se plenament a la pintura La influència paterna postimpressionista i el seu particular cézannisme es feren palesos en la primera exposició, l’any 1946, a les galeries Pictòria, on exposà amb el grup Els Vuit Posteriorment anà elaborant una abstracció poètica, amorfa en la seva configuració, lliure i intelligent, fruit d’una pausada gestació, prop d’ambients, temes, objectes o grafismes de la vida quotidiana…
,