Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
John Tenniel
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant anglès.
Les illustracions que féu per a les Faules d’Isop, editades el 1848, li serviren per a entrar a la redacció de la revista Punch , per a la qual féu més de 2 500 dibuixos, la majoria de sàtira política, que l’acreditaren com un dels millors dibuixants humorístics del seu temps
Llop de la Roca
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor d’origen alemany radicat a Múrcia i a València.
A Múrcia estampà amb Gabriel Lluís Arinyo diverses obres i, sol, uns tractats de Rodríguez de Almella 1487 El 1494 ja era a València El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs , i sol, Lo Quart del Cartoxà de Joan Roís de Corella, les faules d’Isop en llatí, la Vida de sant Honorat ,i el 1497, la Vita Christi d’Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan
Gustave Doré
Gustave Doré Il·lustració per a una edició del Quixot : entrada del protagonista a Barcelona, amb Santa Maria del Mar al fons
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, gravador i litògraf francès.
Expressà en el seu dibuix estats de consciència i un fort sentit del burlesc Utilitzà el gravat en fusta, que li permeté la introducció dels tons grisos dibuixava directament sobre la fusta, sense esquemes preparatoris aquests dibuixos eren gravats després pels seus ajudants, que interpretaven la seva obra fantasiosa A quinze anys collaborà al Journal pour rire de Philipon Illustrà diverses obres Història dramàtica i caricaturesca de la Santa Rússia, segons els cronistes i historiadors Néstor i Karamsin 1854, Gargantua de Rabelais 1850-1873, Contes drolatiques de Balzac 1855, Mascarada…
Manuel Ibarra y Marín
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín Cridat per la Universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín Ibarra y Marín , com a aprenent, del 1735 fins a la mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber A Madrid el substituí el seu germà Joaquín, el qual hi establí una de les impremtes més importants del moment A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, María Antonia Cous y Benedicto —que signava María Antonia Ibarra —, i, a la mort d’aquesta 1770, per la seva…