Resultats de la cerca

Les primeres obres que hom li coneix són exlibris A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l’Escola Superior de Bells Oficis Foren deixebles i continuadors seus Pere Brugués, Ramon Sarsanedas, Valeri Corberó, així com la seva muller, Enriqueta Pascual i Benigani L’any 1925 guanyà el gran premi de l’Exposició d’Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi Moltes de les seves obres capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc foren realitzades sobre dissenys de…

Inicià la seva carrera de dibuixant els anys setanta, en la revista Nueva Dimensión Els seus còmics foren publicats en algunes de les revistes de més difusió d’aquests anys Fotogramas, Bocaccio, Por Favor, Triunfo, Interviú Codirigí el setmanari Mata Ratos del 1972 al 1977, i aquest darrer any formà part de l’equip cofundador d' El Jueves , en el qual collaborà Fou molt popular la seva tira còmica amb el personatge Miguelito , publicada diàriament des del 1976 fins al desembre del 2009 en El País En dues ocasions, els seus acudits en aquest diari foren objecte de…

La seva pintura és de temes exòtics, realitzats d’una manera efectista amb juxtaposicions cromàtiques violentes El mercat a la platja i Els burletes Influí considerablement sobre Hermen Anglada-Camarasa Foren notables els seus aiguaforts

Es formà a l’Havre i a París, on es traslladà el 1900 i on fou condeixeble de Raoul Dufy i d’Othon Friesz El 1906 exposà per primera vegada al Salon des Indépendants La pintura de llavors té relació amb la dels fauves , amb els quals exposà el 1907 El mateix any féu amistat amb Picasso i inicià amb ell el moviment cubista Els seus primers quadres d’aquesta tendència són de la primavera del 1908 a L’Estaque, els quals foren exhibits tot seguit Romangué en aquesta tendència fins a la Primera Guerra Mundial i introduí importants innovacions, com els papiers collés i la imitació del…

Collaborador de Spirou i adscrit a la dita “escola belga”, fou el creador dels Schtroumpfs Barrufets i dels personatges Johan et Pirlouit Jan i Trencapins, les aventures dels quals es desenvolupen en un ambient de fantasia medievalitzant A Catalunya, foren donats a conèixer a través de Cavall Fort

És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a Roma Igualment…

Introduí l’estil francès a Madrid Deixeble de Nicolas Dupuis a París, s’establí a Madrid el 1764 Entre els seus gravats, d’una gran delicadesa i minuciositat dins l’esperit rococó, sobresurten els realitzats segons dibuixos del pintor Charles de la Traverse Foren deixebles seus Esteve Boix i Blai Ametller

Deixeble d’Il Veronese i influït per Il Parmigianino, treballà preferentment a Venècia, on pintà quadres de tema religiós i de costums, de to idíllic i d’una notable riquesa de color, que foren molt estimats en els ambients cultes venecians Arcàngel Gabriel San Pietro, Belluno, Sant Joan Baptista Musée du Louvre, París

Escriví sainets de la vida popular parisenca — Scènes populaires 1830, Scènes de la ville et de la campagne 1841, Mémoires de Joseph Prudhomme 1855—, molts personatges dels quals foren més tard la base de diverses peces de teatre — Grandeur et décadence de MJoseph Prudhomme 1853, paròdia del burgès mitjà francès— Dibuixà caricatures de tipus corrents parisencs

Autor de peces didàctiques per a piano, encara en ús, i de sonates, misses, etc El 1824 envià un vals seu a cinquanta compositors d’anomenada entre altres, Liszt, Schubert i el fill de Mozart perquè n'escrivissin una variació cadascun en resultà un aplec molt representatiu del seu temps i, a més, les 32 variacions opus 120, de Beethoven, que per llur extensió foren publicades a part