Resultats de la cerca

Esdevingué l’illustrador d’obres literàries més popular del seu temps Retratà la vida familiar i quotidiana del poble i de la petita burgesia amb una marcada influència francesa

La seva pintura, emparentada amb la de Toulouse-Lautrec, constitueix un testimoniatge molt personal del Montmartre de la fi del segle És autor d’illustracions per a obres literàries La maison Philibert , de Jean Lorrain

Començà conreant la pintura de gènere i el retrat, i es dedicà posteriorment a la caricatura, amb la qual assolí grans èxits Collaborà també en alguns diaris The Humorist , The English Spy i illustrà obres literàries

Establert a Barcelona, collaborà amb Marià Aguiló en la preparació de l’edició de la Bibliografia Catalana , i s’especialitzà en la traducció al boix d’originals d’altri TPadró, MTeruel, EPlanas, etc tant en l’edició d’obres literàries com en llibres d’història També realitzà goigs i collaborà en revistes illustrades La Ilustració Catalana

El 1517 estava ja installat per compte propi S'han conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de RLlull Liber de conceptu virginali , 1518, però amb clar predomini d’obres literàries castellanes, de poesia li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas , el 1519, novelles cavalleresques i comèdies En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala 1524

Fou dibuixant del gabinet del rei La seva fama és deguda principalment a les illustracions que féu d’obres literàries, com Les Chansons , de Laborde 1773, i l' Émile 1774 i la Nouvelle Héloïse 1783, de JJRousseau, on hom pot apreciar una gran compenetració entre l’escriptor i l’illustrador féu també les dues sèries per al Monument du costume del 1777 i el 1783, respectivament

A Barcelona participà a l’Exposició de Primavera del 1937 i al Saló de Tardor del 1938 i collaborà en revistes com “Cigronet” i, sobretot, “L’Esquella de la Torratxa” Durant la guerra civil de 1936-39 desenvolupà una profusa activitat com a cartellista Exiliat a París el 1939, participà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants Illustrà obres literàries en edicions de bibliòfil L’éducation sentimentale, Le chaos et la nuit

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès En morir el seu padrastre, l’impressor Pedro de Huete, el 1581, continuà la impremta, associat amb la seva mare, i, morta aquesta 1588, ell tot sol Imprimí les millors obres que foren publicades a València al seu temps, entre les quals la Crònica de Beuter 1604, les Décadas d’Escolano 1510-11, els Anales de Diago 1613 i nombroses obres literàries, així com pragmàtiques i fulls solts

Format a l’Académie Julian de París 1882, començà a exposar el 1885, i collaborà amb xilografies i articles a diverses revistes S'integrà al grup dels nabís 1893 Artista intellectual, inquiet i molt autoexigent, el seu realisme, pàllid i intimista, és mancat de força com a pintor Molt més interès tenen els seus gravats especialment les xilografies retrats, illustracions literàries i escenes populars i de carrer, d’un cert primitivisme conscient, amb una atmosfera ben aconseguida, malgrat l’economia dels mitjans emprats Intimités , 1897-98

De formació i instint plenament realista, conreà aviat els temes simbolistes, influït per Baudelaire, al satanisme del qual donà forma plàstica Installat a París, bé que féu algun oli La mort al ball , 1865-75, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, conreà quasi exclusivament el gravat, illustrant obres literàries Les diaboliques , de Barbey d’Aurevilly 1879, Le vice suprême , de Péladan 1883, Les sataniques 1883, La Grande Lyre , de Mallarmé 1887 Malgrat illustrar els grans autors del simbolisme, el seu estil no fou simbolista, sinó totalment naturalista, i de vegades caigué en…