Resultats de la cerca

Practicà molt la talla dolça, amb un estil molt sobri, amb trets nets i vius sobre superfícies blanques Representa grans espais de paisatge, amb cels lluminosos i calmats Cal remarcar també el seu treball com a illustrador de llibres Contes et légendes , de JPFabre, i Raboliot, de MGenevoix

La seva primera obra relacionada amb el naturalisme expressionista, és una sàtira de la vida social Deux modèles 1933, Musée National d’Art Moderne, París Més tard, féu temes religiosos i de circ, i, des del 1939, figures femenines sensuals amb grans efectes lluminosos La seva obra gràfica i d’illustració és molt important Les fleurs du mal, L’Enfer

Collaborà com a escriptor a Sturm El 1919 entrà en contacte amb els dadaistes, però no s’hi adherí L’any següent publicà el seu primer poema collage dadaista, que titulà Anna Blume Del 1923 al 1932 publicà la revista Merz i el 1930 collaborà a Cercle et Carré i a Abstraction-Création , revistes d’art abstracte Fugint dels nazis s’installà a Anglaterra La seva principal aportació és la creació del Merzbau , espècie de composició collage dins la qual tenen cabuda tota mena d’objectes de rebuig i materials pobres papers, bitllets, draps, fustes, ferros, etc , formant una…

A la mort d’aquest, estigué a les ordres de Gian Lorenzo Bernini, amb qui rompé el 1632 per discrepàncies sobre la concepció de l’arquitectura La seva obra, no gaire abundosa, s’oposava a la concepció renaixentista de l’arquitectura —masses proporcionades però passives— i a la barroca —eminentment escultòrica— per a atènyer una concepció orgànica i moguda, segons la qual tots els elements estructurals, i no solament els petris, actuaven i assolien la complexitat d’una immensa membrana articulada L’ellipse, els murs còncaus o convexos, les inesperades i originals fonts de llum, la…

Format a l’Escola de Sant Carles de València Fou un dels promotors de la renovació artística del País Valencià, però aviat anà becat a París, on prengué contacte amb les noves tendències i amb els grans artistes del moment Kandinskij, Arp, Vasarely, Herbin, etc El 1955 publicà, amb el seu company Soldevila, un manifest sobre la utilització de la llum en la plàstica amb motiu del Salon Réalités Nouvelles presentat al Musée d’Art Moderne de París, on exposà els seus relleus lluminosos de diversos plans, autèntic precedent de l’art cinètic Exposà a la galeria Denise Renée de París…

Deixeble de GMoreau De primer treballà en un estil acadèmic El trinxant 1897 Conreà l’impressionisme 1899, i fou influït per PCézanne Models al taller 1900 S'orientà 1904-05 vers el puntillisme Luxe, calma i voluptuositat Conreà el fauvisme, del qual fou el cap d’escola 1905-08 en aquest període el seu estil se simplificà grans taques de color intens separades per traços negres i línies en arabesc La joia de viure 1906 Barnes Foundation, Meiron, EUA Continuà sempre, dins una heterodòxia, fidel al fauvisme Dos viatges al Marroc 1911-13 i l’atracció del cubisme el portaren vers noves recerques…

Féu el primer aprenentatge cap a catorze anys a Tortosa El 1880 s’installà a Barcelona i alternà el treball de pintor decorador amb el d’una acadèmia que establí amb uns quants amics Se n'anà a Madrid el 1884 i estudià a l’Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes Al Museo del Prado admirà els pintors del segle XVII Velázquez, sobretot De tornada el 1887, pintà a Torroella de Montgrí i Llançà Un altre cop a Barcelona el 1889, sobtadament refusà els contractes que hom li oferia i es collocà de nou com a pintor decorador de portes i parets hom atribueix aquest canvi d’actitud a…

De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l’escola de dibuix de l’ajuntament 1847 i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona 1852, on un antic company, l’escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l’escultor Domènec Talarn, que l’ajudà passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges Institut Gaudí, Reus i, novament a Reus,…