Resultats de la cerca

De formació autodidacta, començà a treballar als quinze anys collaborant en la pellícula de dibuixos animats El mago de los sueños Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic 1982, El presoner del gegant 1982, Història del pollastre que ponia 1983 i Perduts a la cova 1986 Obtingué nombrosos premis, com ara el Serra d’Or 1983 i 1986, l’Otani Memorial, Japó, 1983, el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor illustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988 

La seva temàtica és exclusivament marina El seu estil, d’una gran unitat espacial i tonal, fou punt de partida de la millor escola paisatgista del s XVII

El 1983 fou enviada per la seva família a Viena per eludir les pressions del règim teocràtic instaurat per l’aiatollà Khomeyni Després de completar els estudis secundaris al Liceu Francès d’aquesta ciutat, passà uns quants anys sense domicili i tornà a l’Iran el 1990, on es casà i anà a la universitat a estudiar Comunicació Audiovisual Després de divorciar-se, el 1994 anà a França i s’establí a París, on començà a treballar com a illustradora Ha obtingut un gran èxit amb la sèrie de còmics autobiogràfics Persepolis 2000, 2001, 2002, 2003, premiats al festival del Còmic d’…

Treballà per a les revistes “La Mode”, “Charivari” i “L’Illustration”, on publicà les sèries Les Étudiants 1838-40, La prison de Clichy 1840, Les Lorettes 1841 i Carnaval 1841-43 La seva obra millor són les divuit sèries de Masques et visages per al diari “Paris” 1851-58

Les seves colleccions de caricatures, recollides en volums des del 1913, en fan el millor continuador de la tradició anglesa en aquest art Entre els seus llibres destaquen A Christmas Garland 1912, els assaigs a The Works of Max Beerbohm 1896 i la novella Seven Men 1920, etc

Dibuixà el millor “Tarzán” en historietes i influí moltes generacions de dibuixants amb les seves imatges dinàmiques, el barroquisme dels decorats i la sensualitat del traç L’any 1947, però, deixà de publicar per dedicar-se a l’ensenyament a la prestigiosa School of Visual Arts de Chicago, la qual fundà

Company i imitador de Rembrandt, amb qui treballà a Leiden entre el 1624 i el 1632, especialment en el camp del gravat Els seus dibuixos Pastor en un paisatge són la part millor de la seva producció Entre les seves pintures, Samsó i Dalila Rijksmuseum, Amsterdam fou durant molt de temps atribuïda a Rembrandt

S'especialitzà en cinema publicitari, documentals de divulgació científica i títols de crèdit de films com West Side Story, Bonjour Tristesse, Around the World in 80 Days, Exodus , etc El 1968 rebé un Oscar al millor curt documental per Why Man Creates Altres films seus notables són Notes on the Popular Arts 1977 i The Solar Film 1979

Fundador de l’escola Katsukawa En la seva època fou considerat inigualable, perquè les seves obres mostraven una gran tècnica, amb una extraordinària seguretat de línies i un gran sentit artístic, expressat amb una gran subtilesa del tractat dels personatges, sobretot actors i figures femenines La sèrie Dotze mesos al Museu d’Art d’Atami és considerada la seva obra millor

Es formà a Sevilla, on el seu pare feia de mestre nacional Viatjà per França i per Bèlgica A vint anys tornà a Barcelona A la seva època fou considerat com el millor cartellista català Guanyà el segon premi a l’Exposició Internacional del 1929 i el primer a la Fira del Llenguadoc 1932 Féu el cartell del centenari de Goya Pintà l’absis de l’església de l’Ametlla del Vallès