Resultats de la cerca

Encarregada de la secció de gravats del Museu d’Art Modern de Barcelona des del 1950 Collaborà en L’art català la seva obra més important és el Catálogo de la colección de Grabados de la Biblioteca de El Escorial 1964

Estudià ciències polítiques a Praga, París, Hamburg i Londres A partir del 1949 començà d’escriure i editar les guies turístiques que duen el seu nom Fodor's Modern Guides de les quals n'ha fetes més de cinquanta i en diverses edicions

Filla de Charles Collet Becada a París per l’Institut Français de Barcelona Feu la primera exposició individual a Barcelona 1957 Expositora assídua del Saló de Maig des del 1958, exposà a tots els Països Catalans Conreà un figurativisme esquemàtic de traç segur i harmònic Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i d’Eivissa

Deixeble de Joan Vicens El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús Museu d’Art Modern de Barcelona que li fou admès al Saló del 1883 De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts visità el Museo del Prado i feu estada a Granada 1884 El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’installà al Moulin de la Galette de Montmartre Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler Els seus quadres Plein air 1891, Museu d’Art Modern de Barcelona i Ball al Moulin de la Galette 1893, El…

El 1943 —conjuntament amb William Hamby— projectà la casa Fairchild, a Nova York, articulant totes les dependències entorn d’un pati Per la seva preocupació a resoldre els problemes que planteja la societat industrial, bàsicament arran dels materials prefabricats, fou un dels arquitectes que prengué part en la famosa taula rodona que convocà The Museum of Modern Art de Nova York, pel febrer del 1948 El 1935 dirigí la revista ArchFor

Fou membre del Centre d’Aquarellistes de Barcelona La seva especialitat fou el paisatge i els aspectes portuaris Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona com les del 1885 i del 1891 Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou 1896 i collaborà a “La Revista Blanca”

Format a Llotja, fou un gran amic de Picasso i assidu d’Els Quatre Gats Aglutinà al taller El Guaiaba un bon nombre d’artistes, que hi feien penya Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 i en la del 1907, on presentà el pirogravat Vallcarca en nit de lluna Museu d’Art Modern de Barcelona, obra de serena simplicitat que el situa ja entre els pioners del Noucentisme Integrat als serveis tècnics dels Museus d’Art de Barcelona, se centrà posteriorment en la fotografia documental

Fou deixeble de Francesc Labarta a l’escola de Llotja de Barcelona i membre del grup dels Evolucionistes La seva temàtica, fidel a les normes del paisatgisme naturalista, i el seu estil, de grafia detallista i traços fins, se centra al Montseny i a la Barcelona vella Hom destaca entre els seus premis el de Travelling Exhibition de Nova York 1926 i la medalla d’or al concurs “Barcelona vista pels seus artistes” 1931 Illustrà edicions de bibliòfil Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona Fou membre del grup de la Sala Parés

Caricaturista de traç senzill, s’especialitzà a dibuixar els rostres de les grans celebritats de Broadway i Hollywood, però també féu retrats i caricatures, que arribaren a ésser molt populars En conjunt aplegà fins a 7 000 retrats, que representen una galeria dels actors, les actrius, els directors i els polítics més famosos dels EUA des de la dècada del 1930 La majoria d’aquests dibuixos es publicaren en el diari “The New York Times” Diverses obres de Hirschfeld formen part dels fons del Museu d’Art Modern de Nova York MOMA, del Whitney o del Metropolitan El 2003, el Martin Beck Theatre de…