Resultats de la cerca

Fill de Pau Rigalt i Fargas Format a Llotja i a Madrid, amb Pérez Villaamil El 1841 substituïa accidentalment el seu pare a les classes de Llotja i després en fou ja professor 1845, confirmat el 1850 de perspectiva i paisatge Des del 1847 concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1885 anà a París amb la comissió encarregada d’installar les obres d’art presentades per Espanya a l’Exposició Internacional Allà el seduiria l’actitud dels paisatgistes de l’escola de Barbizon Fou director de l’Escola de Llotja 1877-87 i hi representà una posició més avançada que la…

Es formà a Holanda, sota la influència de les obres de Rembrandt El 1660 anà a Berlín, on l’elector Frederic Guillem el nomenà pintor de la cort Entrà després en un monestir cistercenc de Silèsia Fou eminentment paisatgista, i fins i tot en la seva segona època, ja monjo, el paisatge domina en les composicions de tema bíblic Són obres d’aquest moment Tobies i l’àngel en un paisatge muntanyenc i La creació Seguint l’esperit del decorativisme barroc, pintà i decorà façanes i interiors de cases/> La seva obra influí molt fortament en els paisatges alemanys dels s XVII i XIX

Influït al principi per l’obra de T Gainsborough, aconseguí després un estil personal i destacà principalment en el camp del retrat i del paisatge Mrs Ann Hawkins , Els llenyataires , Tate Gallery, Londres

Excellí en el paisatge En New Method of Assisting the Invention in Drawing Original Compositions of Landscape 1785-86 defensà la creació artística a partir de taques de tinta agrupades a l’atzar

A partir de l’any 1907 creà una obra sensual, realista i delicada però allunyada de les recerques pictòriques coetànies Els bevedors 1910, Paisatge de Sant Tropès 1927 i illustracions per a Les Geòrgiques

Deixeble de Berchem i Van Laer, conreà el paisatge, la pintura d’animals i la pintura satírica bambotxada Traslladat a Itàlia 1650, el seu estil assimilà el tipus de pintura mitològica a la manera de l’escola bolonyesa

Especialitzat en el paisatge de l’Illa de França, fou un antecedent de l’escola de Barbizon Vista dels ribassos de Meudon des del parc de Saint-Cloud ~1785, Musée du Louvre El seu germà fou Jean-Michel Moreau

Autodidacte Relacionat al principi amb el grup Els Negres, encapçalat per Manuel Ainaud, fou influït posteriorment per la pintura d’Isidre Nonell Des del 1906 exposà regularment a Barcelona També ho feu a Madrid i a París Conreà preferentment el paisatge i el retrat

Practicà molt la talla dolça, amb un estil molt sobri, amb trets nets i vius sobre superfícies blanques Representa grans espais de paisatge, amb cels lluminosos i calmats Cal remarcar també el seu treball com a illustrador de llibres Contes et légendes , de JPFabre, i Raboliot, de MGenevoix

Company i imitador de Rembrandt, amb qui treballà a Leiden entre el 1624 i el 1632, especialment en el camp del gravat Els seus dibuixos Pastor en un paisatge són la part millor de la seva producció Entre les seves pintures, Samsó i Dalila Rijksmuseum, Amsterdam fou durant molt de temps atribuïda a Rembrandt