Resultats de la cerca

Autodidacte, va rebre lliçons de Martí i Alsina Pintà la capella de l’Hospital Clínic de Barcelona i feu diversos retrats de catedràtics Dibuixà a les revistes La Ilustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa Feu una collecció molt difosa de cromos sobre el Quixot i també dibuixà auques Destacà pels seus dibuixos al carbó de paisatges catalans Tingué un gran virtuosisme en els jocs de llum i ombra

Estudià a l’ETSAB entre els anys 1973 i 1982 La seva obra es vincula estretament a Barcelona, i en els primers anys es desenvolupà en el marc d’actuacions de l’IMPU Entre les primeres obres destaquen les realitzades amb Màrius Quintana i Joan Antoni Solanas com el Parc de Joan Miró 1982-89, amb Andreu Arriola i la Biblioteca Joan Miró 1984-90 També intervingué en diverses obres a Montjuïc com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera 1984-86 En 1988-92 fou encarregada de les àrees olímpiques de Montjuïc, la Diagonal i la Vall d’Hebron a l’Institut Municipal de Promoció Urbanística…

La seva temàtica és exclusivament marina El seu estil, d’una gran unitat espacial i tonal, fou punt de partida de la millor escola paisatgista del s XVII

Format a l’escola de Llotja de Barcelona 1894-95, s’establí definitivament a França el 1918 Eminentment paisatgista, sobresurten les seves minucioses vistes de pobles catalans o de París

Deixeble predilecte d’Antonio Pitloo Membre d’una important dinastia d’artistes, començà a exposar amb èxit a Roma 1826 Illustrà llibres Paisatgista antiacadèmic i famós, fou el principal propulsor de l’escola de Posillipo És ben representat als museus de Nàpols

Acadèmic i professor de Sant Carles Reputat com a tècnic extraordinari, havia començat com a paisatgista amb temes de l’Horta, i després es dedicà preferentment al retrat —i l’autoretrat— i a un tipus de pintura de personal simbolisme, sovint de tema cervantí El Museu de Belles Arts de València té retrats seus

Es formà de manera lliure a Barcelona i a Mallorca, a la qual sempre restà lligat Rebé els consells de Sebastià Juñer i Vidal Exposà des del 1927 a Barcelona, i des del 1933 a Palma Ha exposat també a Manchester 1958, Blackpool 1960, etc Eminentment paisatgista, es caracteritzà per una visió clara, serena, sòlidament construïda i despullada de detalls accessoris

Germà de l’editor  Gustau Gili Es destacà com a paisatgista El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona En el període 1895-1908 collaborà en L’Esquella de la Torratxa , on emprà el pseudònim L Alegret Illustrà un Misal romano i altres obres

Molt prolífic, pintà sobre tela, fusta, coure i també alguns murals Es destacà com a paisatgista, de primer sota la influència de Gilles van Coninxloo i després sota la dels venecians i la de Rafael, en la preocupació per la llum i per l’harmonia cromàtica Obres Diana i les seves nimfes i Pan i Sírinx ambdues al Musée du Louvre, Paisatge Glasgow i La creació dels animals Galleria Doria, Roma

Pintà moltes escenes del port de Barcelona i de les platges de Llançà, Cadaqués i el Port de la Selva Impressionista, realitzà la seva obra amb senzillesa i pulcritud d’ofici Fou membre de l’agrupació Nou Ambient, i féu nombroses exposicions particulars a Barcelona Figurà a les Exposicions de Primavera i a moltes exposicions collectives Com a dibuixant realitzà diferents exlibris