Resultats de la cerca

Prevere beneficiat de l’església de Sant Jaume i majoral de la confraria de la Trinitat 1505 El 1481 imprimia ja conjuntament amb Pere Brun i des de l’any següent per compte propi La seva impremta fou fins el 1505 la més activa de la ciutat de la seva producció es coneixen més de 30 llibres, d’entre els quals destaquen tres obres lullianes Ars Magna 1501, Apostrophe 1504, Arbor Scientiae 1505 Deixà per testament la seva impremta i la seva casa al seu nebot Pere Posa , menor d’edat, que actuà també com a impressor el 1518

Fou un dels introductors de l’art d’imprimir a Catalunya Treballà amb Nicolau Spindeler a Tortosa 1477 i a Barcelona 1478, i amb Pere Posa a Barcelona 1481 El 1492 s’establí a Sevilla, on treballà amb impremta pròpia fins després del 1506 Cal remarcar les seves impressions dels Rudimenta Grammaticae de Perotti Saragossa 1477 i dels Disticha del Verino Sevilla 1506

És autor d’un Diccionario castellano-Dictionnaire français-Diccionari català 1642, que imprimí ell mateix i dedicà al lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya, el mariscal de Brézé Consta de dues parts un aplec de diàlegs sobre aspectes de la vida quotidiana i un vocabulari Al final hi ha conjugacions verbals i notes sobre pronunciació És el primer manual de conversació per al coneixement de llengües modernes a Catalunya, una adaptació d’aquesta mena d’obres molt esteses aleshores a Europa Com a impressor també edità a Perpinyà el Sumari… dels títols d’honor… 1628, d’ Andreu Bosc , i a…

Establert a Barcelona des del 1488, tingué impremta pròpia des del 1491 utilitzà material de l’impressor Gherling, i els anys 1494 i 1495 treballà en competència amb Rosenbach Imprimí, entre altres obres, la Chirurgia de Guiu de Chaulhac en versió catalana 1492 i la versió també catalana de Francesc Alegre  de  Les Metamorfosis del poeta Ovidi 1494 Deixà inacabada la impressió del Tirant lo Blanc , que finalitzà Diego de Gumiel

Fill del català Artur Ynglada i Via, comerciant, fundador de la coneguda Ferreteria Ynglada de Santiago de Cuba De nen ja residí a Barcelona S'establí un temps a Alemanya 1901-03, on hauria d’estudiar tècniques de ferreterria, per conveniència del negoci familiar en aquest ram, al qual, però, mai no es dedicà a fons De nou a Barcelona, es formà com a dibuixant freqüentà el taller Guaiaba i rebé classes al Cercle Artístic de Sant Lluc Exposà a la Sala Parés el 1906 Collaborà amb el pseudònim Yda a Papitu i L’Esquella de la Torratxa Residí a París des del 1912, i hi protegí artistes com Juan…

Féu la part escultòrica del retaule major de Binissalem 1765 i el de Campanet 1773-74, influït per esquemes de Pozzo, i hom li ha atribuït els Sant Pere i Sant Pau del retaule de la parròquia de Sant Nicolau, a Palma, i el de Sant Antoni Abat, també a Palma

Fill d’un fuster Treballà al taller de Joan Rosenbach, i en morir aquest, en el de Carles Amorós Des del 1532 s’establí pel seu compte D’entre les obres que imprimí destaca la versió castellana d' El cortesano 1534 de Castiglione feta per Joan Boscà, els breviaris de la diòcesi de Barcelona, les Epístoles d’Antonio de Guevara 1544 i l’obra, en volums independents, de Jaume Callís 1549 Parent seu degué ésser el també impressor Arnau Guillem de Montpezat , que el 1539 estampà a Tortosa el Llibre dels costums de Tortosa

Les seves produccions començaren el 1721 Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d’Agustí Alemany

Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià  i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de…

Es formà a Llotja i el 1901 anà, pensionat, a Madrid El 1903 exposà a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar el 1904 i el 1905, any en què illustrà Les tenebroses , de Rafael Nogueras i Oller, i anà a París Allà concorregué al Salon des Humoristes 1907, al Salon d’Automne i collaborà a Le Rire Malgrat residir a França —singularment a Bézu-Saint-Elois Normandia—, no es deslligà de Catalunya, on illustrà les cançons infantils de Narcisa Freixas 1906 i publicà el llibre Els dolços indrets de Catalunya 1910, amb texts de Joan Maragall i Francesc Sitjà Exposà a la Sala Reig 1909 i des del…