Resultats de la cerca

Autor d’historietes gràfiques, la seva tasca fou fruit de recursos propis encara que relacionables amb altres dibuixants tant catalans principalment Junceda com estrangers Hergé, Walt Disney, Hugo Pratt Collaborà a “TBO”, en els suplements infantils del diari “La Premsa”, a “Llaç d’Unió” i molt especialment a “Cavall Fort”, que des de la seva fundació inclogué els seus personatges “Jep i Fidel” i d’altres com “La Núria i en Jordi”, etc També illustrà una sèrie de narracions de Joaquim Carbó La casa sota la sorra, El país d’en Fullaraca , etc i les Aventures extraordinàries d’en Massagran ,…

Entre el 1970 i el 1973 realitzà pintures en les quals confluïa l’interès pel suprematisme de Malevič amb plantejaments propers al minimal art El 1976 creà, amb Ramon Torrente , un estudi de disseny gràfic i el 1983 fundaren les Edicions de l’Eixample Han realitzat treballs de creació per al món de les arts plàstiques i el teatre i, especialment, llibres objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís , pels quals han rebut diversos premis

El seu llenguatge formal personalíssim resulta de la conjunció del poder creador de símbols, de l’onirisme surrealista i de la composició constructiva El rei de les vespes, L’entrada dels sants a la ciutat

En la seva obra es consagrà a la sàtira política contra el rei Jordi III i la seva cort, i contra França, especialment la Revolució Francesa i Napoleó I És l’illustrador típic de John Bull

Residí set anys a Roma, on estudià i copià els grans mestres De retorn a Lisboa, per problemes familiars, es retirà al convent dels paüls, al creuer de l’església del qual pintà quadres d’ermitans Poc després fou nomenat pintor del rei Hi ha obres seves en diverses esglésies de Lisboa

Fou alumne de Geoffroy Tory i perfeccionà els tipus de Jenson i de Manuzio Els tipus que ell creà, i que el feren famós a Europa, reben el nom de garamonds cal remarcar-ne els caràcters grecs que gravà per a la impremta reial francesa 1544, coneguts amb el nom de grecs del rei

Fou dibuixant del gabinet del rei La seva fama és deguda principalment a les illustracions que féu d’obres literàries, com Les Chansons , de Laborde 1773, i l' Émile 1774 i la Nouvelle Héloïse 1783, de JJRousseau, on hom pot apreciar una gran compenetració entre l’escriptor i l’illustrador féu també les dues sèries per al Monument du costume del 1777 i el 1783, respectivament

Des del 1516 estigué al servei del rei Francesc I Com a miniaturista illustrà el còdex de la Guerra Gallique Bibliothèque Nationale de París El seu estil, d’una gran elegància de forma i de color, té punts de contacte amb les miniatures perses Són seus un Retrat de Francesc I Musée du Louvre i molts retrats al llapis fets amb tècnica d’esbós i una gran penetració psicològica

La seva pintura oscilla entre el surrealisme i l’abstracció, amb una clara influència del dadaisme Molt interessat per l’ocultisme, escriví l’obra The Mirror of Magic 1948 La seva última exposició a Nova York presentava efígies de Polifem, Leda, l’Esfinx, el Minotaure, contraposades als regnes vegetals i minerals Involució 1959, El rei 1960 Com a gravador illustrà Vagabondages héraldiques de PCourthion, Protuberances cardiaques d’AJakovski i Flaques de JPCollat

El 1616 anà a Itàlia, residí uns quants anys a Florència i Roma i passà també per Venècia i Milà El 1634 anà a París, on Richelieu el nomenà pintor del rei Poca cosa resta de la seva obra de tipus oficial Clèlia passant el Tíber amb les seves companyes castell de Fontainebleau Entre els quadres de tema religiós destaquen el Baptisme de Crist església de Saint-Louis-en-l’Isle, París i Jesús entre els doctors església de Les Andelys, Alta Normandia