Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, i el 1927 es traslladà a París per completar els seus estudis Installat a Girona el 1932, treballà de publicista, cartellista i escenògraf, activitats que compaginà amb la seva afecció pel cinema i amb les exposicions dels seus olis i aquarelles Entre els seus films cal esmentar La muerte del día 1951, Niños 1951, Roc 1958, L’home del sac 1963, El Tapís de la Creació 1964, etc Realitzà nombrosos documentals d’encàrrec

Introduí l’estil francès a Madrid Deixeble de Nicolas Dupuis a París, s’establí a Madrid el 1764 Entre els seus gravats, d’una gran delicadesa i minuciositat dins l’esperit rococó, sobresurten els realitzats segons dibuixos del pintor Charles de la Traverse Foren deixebles seus Esteve Boix i Blai Ametller

De família jueva, començà estudis de lleis que hagué d’interrompre a causa de la Revolució i la Guerra Civil Bolxevic convençut, amb el seu germà periodista Mikhail anà a Moscou, on es canvià de cognom i treballà per a Pravda , per al qual a partir de 1922 publicà un gran nombre de dibuixos i cartells de propaganda Seguidor de Trotski, que prologà el seu primer llibre de caricatures 1924, sota el règim de terror de Stalin que feu executar el seu germà el 1940 caracteritzà el seu antic protector i els seus aliats com a ‘enemics del poble’ i aconseguí sobreviure a les purgues dels anys trenta…

Autodidacte inspirat en els renaixentistes italians, el prerafaelitisme, l’estampa japonesa i la pintura de ceràmica grega, creà l’estil característic del decadentisme anglès En una primera etapa illustrà Morte Darthur 1893 A les revistes “The Yellow Book” 1894 i “The Savoy” 1895-96 i a les illustracions per a Salomé 1894 del seu amic Oscar Wilde, assolí ja el seu estil típic Traçats amb una precisió depurada i evitant els ombrejats a fi d’adequar-se a les possibilitats de la tipografia, els seus dibuixos eren d’un erotisme refinat i corrosiu L’element decoratiu de les seves obres esdevingué…

La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del s XX Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo 1903, estrenada el 1902 Especial fama tingueren els seus Romances baturros 1899 i 1906 i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial 1902, que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València

Vers el 1890 s’establí a l’Argentina Dins de la seva branca d’activitat, aviat entrà en el món del periodisme, camp en el qual obtingué una remarcable anomenada pels seus dibuixos i també pels seus versos còmics Collaborà a “La Unión Gallega de Montevideo” i publicà un periòdic propi “La Pellicerina” S'incorporà després a “Caras y Caretas” i promogué i fundà la revista “PBT” Com a collaborador, formà també part de la redacció del diari “La Nación”

Estudià a París i s’establí a Basilea entre el 1475 i el 1480, on treballà associat als seus tres fills, als quals havia fet aprendre llatí, grec i hebreu Es relacionà amb els humanistes i, ajudat per Johannes Froben, edità per primera vegada les obres d’Agustí d’Hipona 1506 amb aquesta edició fou un dels primers a emprar els caràcters llatins Imprimí, també, les obres d’Ambròs de Milà 1492 i de Jeroni 1516-26 aquestes foren continuades, conjuntament, pels seus fills i Johannes Froben

Des del 1971 resideix a Barcelona En els seus inicis s’integrà en el grup relacionat amb la revista El Rrollo Enmascarado , i més endavant la seva obra aparegué a El Víbora i Makoki Entre els diversos àlbums publicats destaquen les sèries d’ Anarcoma 1984 i 1987, editades també a França, Alemanya i els EUA, i Mujeres raras 1988 Els seus dibuixos i les seves històries conserven el regust underground , pels temes lligats a l’homosexualitat i als sectors marginals urbans, amb què se singularitzà durant la dècada dels anys setanta