Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Josep Gausachs i Armengol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Es formà a París Conreà amb preferència el paisatge i la natura morta Pintà l’antic poble de Sarrià, Tossa de Mar, Mallorca i Eivissa Amb el pseudònim Hola féu dibuix humorístic a L’Esquella de la Torratxa 1924 La guerra civil de 1936-39 el portà a la República Dominicana, on creà escola La seva última etapa és interessant per l’audàcia de les formes i del color
Josefina Tanganelli i Plana
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Formada a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Començà a publicar dibuixos a En Patufet el 1928 amb el pseudònim Abel Després collaborà a Virolet i illustrà diverses narracions de Josep Maria Folch i Torres Des del 1931 es dedicà al cartellisme i a la pintura, i exposà a Barcelona, els EUA, el Canadà, Alemanya i Santo Domingo, on residí uns quants anys
Pau Minguet i Irol
Música
Disseny i arts gràfiques
Edició
Tractadista musical, gravador i impressor.
De formació autodidàctica, escriví obres sobre música instrumental i danses Reglas y advertencias que enseñan el modo de tañer la guitarra 1774, que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos editat en fascicles També escriví Reglas para acompañar sobre la parte con la guitarra 1753, Arte de danzar a la francesa 1758, Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas 1757 També publicà almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa 1744, que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins el 1892
Francesco Borromini
San Carlo alle Quattro Fontane, projecte de Francesco Borromini, Roma
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Sobrenom de l’arquitecte italià Francesco Castelli d’ençà que treballava a Roma de dissenyador amb el seu mestre Carlo Maderno.
A la mort d’aquest, estigué a les ordres de Gian Lorenzo Bernini, amb qui rompé el 1632 per discrepàncies sobre la concepció de l’arquitectura La seva obra, no gaire abundosa, s’oposava a la concepció renaixentista de l’arquitectura —masses proporcionades però passives— i a la barroca —eminentment escultòrica— per a atènyer una concepció orgànica i moguda, segons la qual tots els elements estructurals, i no solament els petris, actuaven i assolien la complexitat d’una immensa membrana articulada L’ellipse, els murs còncaus o convexos, les inesperades i originals fonts de llum, la sinuositat —…