Resultats de la cerca

Treballà sempre a Boston Retratista, practicà un retrat bastant original, en el qual, fonamentant-se en la tècnica del clarobscur, arribava a aprofundir la psicologia dels retratats Conreà també la pintura sobre vidre i el gravat

Generalment, una cara del full resta en blanc i és de paper diferent Hom pot relligar les làmines juntament amb el text, enganxar-les en un full a part o adjuntar-les al volum en un apèndix o carpeta Gairebé sempre van numerades a part

Exposà amb el grup vorticista abans de la Primera Guerra Mundial Posteriorment fou successivament influït per l’obra de FLéger, pel cubisme i també per GDe Chirico i els surrealistes Conreà gairebé sempre els temes mariners, amb una gran precisió de detalls Senyals 1942 Tate Gallery, Londres

En les seves novelles Un rêve québécois 1972, Don Quichotte de la démanche 1975 i Les grands-pères 1978, entre d’altres, presenta sempre la contraposició de dos móns íntimament units els personatges quebequesos, purs, però tarats físicament o psicològicament, s’evadeixen de l’existència, descrita de forma quasi naturalista, a través de la fantasia eròtica

Es formà de manera lliure a Barcelona i a Mallorca, a la qual sempre restà lligat Rebé els consells de Sebastià Juñer i Vidal Exposà des del 1927 a Barcelona, i des del 1933 a Palma Ha exposat també a Manchester 1958, Blackpool 1960, etc Eminentment paisatgista, es caracteritzà per una visió clara, serena, sòlidament construïda i despullada de detalls accessoris

Estudià medicina a Santiago Des del 1909 treballà com a caricaturista a la premsa gallega i excellí pel contingut crític i social dels dibuixos, recollits parcialment a Cincoenta homes por dez reás 1931 i a Cousas da vida 1961, 1962 En contacte amb Vicente Risco, Otero Pedrayo i altres intellectuals, fundà la revista “Nos”, que orientà la vida política i cultural de Galícia entre el 1920 i el 1936 Des del dibuix, evolucionà cap a la literatura A Cousas 1926, 1929 els dibuixos són acompanyats amb proses humorístiques sobre els problemes de la Galícia camperola Ja abans, amb la narració breu Un…

Formada a l’Escola de Belles Arts, féu la seva primera exposició individual a Barcelona Sala Rovira el 1949 Anà a París el 1951, i hi tornà sovint Ha exposat particularment a Reus 1953, Barcelona 1954, 1957 i 1960 i París 1955 i 1957 Ha conreat la pintura mural capella del Cottolengo de Barcelona, 1952 i el figurinisme Després d’una etapa inicial naturalista, arribà a un expressionisme sempre constructivista i de formes esquemàtiques i geometritzants

Formà part de l’Escola de París, ciutat on s’establí el 1923 A partir d’aquest moment inicià un procés vers l’abstracció que desenvolupà progressivament, fins que, el 1938, connectà personalment amb WKandinsky i RDelaunay Exposà al Salon des Indépendents, als Salons de Mai i als de Réalités Nouvelles Guanyà el premi Kandinsky el 1948 La seva pintura es caracteritza per la producció d’un espai pictòric compost per formes planes, com si fossin plaques, que s’articulen a la manera d’un mosaic El color és sempre molt càlid, ric i modulat en la seva tonalitat

Anà a París, on es féu famós arran del cartell Gismonda 1894, per a Sarah Bernhardt de llavors ençà fou el cartellista de l’actriu Lorenzaccio i La dame aux Camélies , ambdós del 1896 Medea , 1898 Hamlet, 1899 Fou un dels cartellistes més importants del Modernisme el tema dels seus cartells fou sempre la figura femenina, que, partint d’una fotografia, idealitzava Són famosos els que féu per a les Cigarretes Job 1896 i 1898 Illustrà la revista La Plume De retorn al seu país 1910, pintà una sèrie de vint teles sobre l' Epopeia eslava castell Moravský Krumlov, Praga