Resultats de la cerca

Rebesnet de Miquel Rigol Pierola, Anoia 1778 — Piera, Anoia d 1823, un dels herois de la batalla del Bruc Titulat a l’escola de San Fernando de Madrid Consagrà la seva vida a la pedagogia artística i a les colleccions museístiques terrassenques El 1936, amb risc de la vida, evità la crema de les esglésies romàniques de Sant Pere de Terrassa

Deixeble de Tomàs Viver Fou, a Terrassa, un dels fundadors de l’associació Amics de les Arts Pensionat per l’ajuntament 1930, anà a París —on exposà al Salon d’Automne—, a Bèlgica i a Holanda Els quadres que exposà en haver tornat, influïts per l’impressionisme i caracteritzats pel seu lirisme, produïren una forta impressió Exposà també a Barcelona, a Mataró i en altres localitats Conreà la xilografia, utilitzant el pseudònim de Sidru

El 1925 fundà una església baptista a Terrassa, la qual ha originat altres comunitats a la mateixa ciutat, i el 1933 organitzà una nova església a Manresa Durant la Guerra Civil del 1936-39 gestionà i assolí la tramesa de queviures des d’Anglaterra Acabada la lluita, es dedicà a ajudar els republicans internats als camps de concentració francesos Havent retornat a Terrassa, no féu cas de les disposicions oficials en matèria religiosa i continuà celebrant el culte fins que el temple li fou clausurat oficialment Treballà activament en l’alliberament d’empresonats protestants jutjats per llur…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i a Llotja Barcelona, cursà decoració al FAD i es graduà en arts aplicades Collaborà amb Jaume Llongueras i assimilà molts elements del Noucentisme Després de ser mobilitzat a la Guerra Civil Espanyola, el 1945 obrí estudi propi A banda de la seva activitat com a interiorista per a particulars i de disseny d’objectes litúrgics, fou molts anys director artístic de la Fira de Mostres Entre els seus dissenys, en els quals es detecta una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani, es poden esmentar el monument al…

Estudià a Llotja, a Barcelona, on més tard fou professor de dibuix El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863 Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos amb Francesc Miralles, 1852, Arte de armonizar los colores 1858, Breves apuntes sobre el curso de teoría y práctica del tejido 1872 i altres tractats

Deixeble de Francesc Brangulí i Royo Féu nombroses xilografies i retrats i collaborà en El Noticiero Universal , Bibliofilia , etc Fou professor de gravat al boix a l’Institut Català de les Arts del Llibre Hom el considera un dels millors gravadors del seu temps

Es formà a Llotja amb Àngel Ferrant Exposà als Salons de Primavera barcelonins 1934, 1937, a l’exposició de l’ADLAN a la Llibreria Catalònia 1935, a la del Grup Superrealista Breton, a la galeria Charles Ratton de París 1936 i a la d’Art Català —Pro Víctimes del Feixisme—, a Mèxic 1937 Posteriorment es dedicà a l’interiorisme i al disseny, i obtingué el Delta d’or ADI-FAD el 1961 i el 1962 Fou membre fundador del Club Cobalt 49 i d’ADI-FAD

Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Com l’escultor pop George Segal, s’ha donat a conèixer amb peces de format petit o mitjà realitzades amb bena de guix Acostuma a representar temes anecdòtics bé amb figures aïllades, bé amb grups amb un realisme més atent a l’expressió que al detall Ha estat president del Cercle Artístic de Sant Lluc

Es formà a París i amb Pere Viver Pel seu humor, en la línia de Cornet i Junceda, collaborà com a dibuixant en les revistes i diaris En Patufet , En Virolet , Catalunya Ràdio , El Matí i Esplai Publicà la biografia Junceda, home exemplar 1958 i Els tòpics de l’humorisme 1961

Es formà a l’Escola de Belles Arts i amb Xavier Nogués Després de la guerra civil de 1936-39 s’establí a Terrassa, on amb la seva dona, l’escultora Gertrudis Galí i Mallofré Terrassa, Vallès Occidental, 27 de desembre de 1912 - París, 11 de febrer de 1998, aconseguí anomenada en l’ambient artístic de la ciutat Feu la primera exposició individual a Barcelona 1943, presentat per Adrià Gual Exiliat el 1948, el 1952 s’establí a París, on exposà individualment 1960, 1961, 1963 També exhibí la seva obra a Barcelona 1964, 1972 i 1976, en diversos indrets de França, a Londres 1971 i als EUA La seva…