Resultats de la cerca

Es dedicà a la caricatura i altres dibuixos, a més de treballar en el camp de la illustració i l’animació al cinema Es dedicà també a la pintura i en féu algunes exposicions Dins del seu camp, començà a treballar com a dibuixant humorístic en diverses revistes esportives El Borinot 1924, La Barrila Deportiva , amb el pseudònim de ‘Gripau’, i Xut 1925 Continuà a El Mundo Deportivo 1929, i també publicà a diaris i revistes de l’època com El Diluvio 1933 i L’Esquella de la Torratxa , durant la guerra civil Sindicalist ben actiu, fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants Professionals de l…

Es traslladà de jove a València, on es casà amb la filla de Josep Estevan i Cervera 1821, la impremta del qual dirigí Hi imprimí alguns periòdics i fullets, que en algun cas el dugueren a la presó Liberal, arran de la persecució absolutista del 1823 li fou destrossada la impremta i hagué d’emigrar Tornat de l’exili 1833, creà una impremta de paper d’oficina

Deixeble de l’Acadèmia de Nobles Arts de Barcelona Casat amb la filla de Joan-Carles Panyó, s’installà a Olot A causa de la guerra carlina 1834 es traslladà a Barcelona Un any després de la mort del sogre s’incorporà a la direcció de l’Escola de Dibuix d’Olot Josep Berga i Joaquim Vayreda afirmen que no haurien estat pintors sense el seu alliçonament

Començà la seva trajectòria professional amb collaboracions a revistes satíriques argentines El 1962 es traslladà a París, on collaborà al Nouvel Observateur a partir del 1968 De la seva obra dramàtica cal esmentar la Journée d’une Reveuse 1968, L’homosexuel ou la difficulté de s’exprimer 1974 i La nuit de Madame Lucienne 1985 Escriví també novelles i narracions on és constant la presència d’un humor absurd i corrosiu

El 1941 es traslladà als EUA Combatent en la Segona Guerra Mundial, utilitzà aquesta experiència dramàtica per a fer l’àlbum de dibuixos All in Line , que li donà la fama Collaborador assidu de moltes revistes, entre les quals Vogue , Harper's Bazaar , Flair i, especialment, The New Yorker , els seus dibuixos, entre cruels i fantàstics, l’aproximen al surrealisme Renovà la caricatura tradicional i influí en tota una generació de dibuixants

El 1904 es traslladà, exiliat, a Catalunya A Barcelona realitzà la millor part de la seva obra botànica preparà un notable herbari, i l’extraordinària Exsiccata Plantes d’Espagne , amb més de 10 000 tàxons destinats a subscriptors especialitzats El 1936 retornà a França És autor de Flore de Catalogne, Additions et comentaires 1917, Catálogo del herbario barcelonés 1918, Plantes d’Espagne 1926-30, La flore du Tibidabo 1931, Catálogo de la flora del Rif Oriental 1933, etc

A la seva ciutat natal treballà fins el 1570, any que es traslladà a Estrasburg, on decorà el rellotge astronòmic de la ciutat Del 1578 al 1584 treballà en la decoració pictòrica del vell palau de Baden-Baden, actualment desaparegut De la seva obra destaca la producció de retrats, plens d’elements realistes de la vida quotidiana i dotats d’un profund intimisme burgès Jacob Schwytzer i la seva muller Elsbeth Lochmann 1564, Offentliche Kunstsammlung, Basilea

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, i el 1927 es traslladà a París per completar els seus estudis Installat a Girona el 1932, treballà de publicista, cartellista i escenògraf, activitats que compaginà amb la seva afecció pel cinema i amb les exposicions dels seus olis i aquarelles Entre els seus films cal esmentar La muerte del día 1951, Niños 1951, Roc 1958, L’home del sac 1963, El Tapís de la Creació 1964, etc Realitzà nombrosos documentals d’encàrrec

Tingué la primera impremta a Pamplona El 1502 s’establí a Logronyo, i, probablement per recomanació d’Antonio de Nebrija, traslladà una part de la impremta a Alcalá de Henares com a impressor de la universitat Sota els auspicis del cardenal Cisneros estampà, entre altres, diverses obres breus de Ramon Llull —del qual fou el primer impressor a Castella—, iniciades amb el Libellus de amico et amato 1517 L’obra que més celebritat li ha donat és la Biblia Poliglota Complutense Treballà també a Burgos 1512 i a Valladolid 1514 El succeí el seu gendre Miguel de Eguía

Fill de joiers, tingué una formació autodidàctica en diverses disciplines artístiques Es traslladà a Tarragona, on el 1962 creà a l’Escola Taller d’Art l’especialització d’esmalts Residí a Nova York 1970 i posteriorment s’establí a Barcelona De caràcter emprenedor, s’arriscà en empreses artístiques de gran volada Guanyà el primer premi d’esmalts en la III Biennal Internacional de Llemotges i el primer premi del Museu a Brooklyn EUA Pel que fa al gravat, creà el Mini-Print Internacional de Gravat a Cadaqués i la Primera biennal internacional COPY-ART La seva obra està repartida en diverses…