Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
tauromàquia
Representació de la fase dels picadors en una cursa de braus del segle XIX segons el quadre La suerte de varas, de Francisco de Goya (Real academia de Bellas Artes de San Fernando)
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un esport, però ja…
Pedro Romero
Tauromàquia
Torero andalús.
Descendent de família de toreros, formà part, des del 1771, de la quadrilla del seu pare Primera figura des del 1776, es retirà del toreig actiu el 1799, després d’haver matat prop de 5 600 toros sense haver rebut cap enganxada En fundar-se l’escola de tauromàquia de Sevilla 1830, en fou designat primer mestre És considerat una de les figures més significades de la tauromàquia de tots els temps
verònica
Tauromàquia
Passada de capa en què el torero espera l’envestida del brau tenint-la estesa amb totes dues mans davant aquest.
En la forma original, creada per Costillares, el torero es collocava davant el toro, a la seva mateixa línia, talment que al moment de l’escomesa el torero havia de desviar el toro del seu camí cargar la suerte La Tauromaquia de Guerrita admet que es colloqui de perfil, la qual cosa, tot i ésser més estilitzada, manca del risc primitiu
Eugeni Ventoldrà i Niubò
Tauromàquia
Torero.
Estudià tenidoria de llibres a Madrid, però deixà els estudis per dedicar-se a la tauromàquia El març del 1914 es presentà a Aranjuez com a matador El 1923, quan anava a prendre l’alternativa a Barcelona, sofrí un accident greu la prengué uns quants mesos més tard de mans d’Antonio Márquez, a Barcelona Assolí una fama notable per les seves estocades Actuà fins la dècada de 1940
Manuel Granero i Valls
Teatre
Tauromàquia
Torero.
Bon violinista, deixà la música pels toros Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920 El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena , contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata
Juan Belmonte García
Tauromàquia
Torero andalús, revolucionari de la tècnica i l’art de la tauromàquia.
Prengué l’alternativa el 1913 De complexió física molt feble, per la intuïció, l’art i el valor constant esdevingué una autèntica figura del toreig Hom li ha atribuït una visió estètica i dramàtica de la lidia , basada en el trencament dels cànons que impedien al torero d’entrar en els terrenys del toro Fou el primer que es parà a peus junts molt apropat al toro, i acoblà amb una perfecció total l’envestida amb el desplaçament de la capa i la muleta Mantingué una gran competència amb Joselito Gómez, Gallito Es retirà el 1921
corrida
Tauromàquia
Variant de la correguda de bous realitzada segons les regles de la tauromàquia
.
lídia
Tauromàquia
Acció de lluitar amb un toro, segons les regles de la tauromàquia, fins a donar-li mort.
torejar
Tauromàquia
Lluitar amb el toro en una plaça fins a matar-lo segons les regles de la tauromàquia
.