Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Spectrum-X-Gamma
Astronomia
Satèl·lit russodanès portador d’un observatori de raigs X i de raigs γ.
Es preveu que serà posat en òrbita a partir de l’any 2003 Tindrà una gran resolució espectral i l’habilitat de mesurar la polarització en raigs X en un ample rang d’energies, des de la regió de l’ultraviolat fins als raigs X durs
Square Kilometre Array
Astronomia
Telescopi radiointerferomètric, que es preveu que disposi de 30 radiotelescopis de 200 m de diàmetre i un àrea col·lectora de 100 km2 (100 vegades superior a la del VLA).
Això permetrà obtenir imatges del cel amb un camp de visió ample i una gran resolució superior a 0,1 segons d’arc de manera que es podran observar simultàniament al voltant de 100 fonts independents La sensibilitat de l’instrument serà també de dos ordres de magnitud superior a la dels instruments actuals L’SKA serà construït per un consorci internacional format per Austràlia, el Canadà, diversos països europeus, l’Índia, els EUA i la Xina És previst que ofereixi les primeres imatges el 2020
plaça

Porxos de la plaça Gran de Calaf
© CIC-Moià
Urbanisme
Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.
A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i porticades,…
ciutat lineal
Urbanisme
Aportació teòrica i pràctica del madrileny Arturo Soria y Mata (1844-1920), que concep una ciutat estesa en una sola dimensió, al llarg d’una via important de comunicació.
La idea original de Soria y Mata realitzada en part a la Ciudad Lineal de Madrid es referia a la línia del tramvia com a eix de 40 m d’ample, acompanyada d’una renglera doble de cases amb jardí sobre parcelles de 400 m 2 , només edificades en el 20%, com en una ciutat jardí En conjunt, proposava una xarxa de ciutats lineals que enllaçaria totes les ciutats europees La idea de la ciutat lineal, continuada per González del Castillo i Benoît-Lévy, fructificà amb noves realitzacions a l’URSS en els traçats de Volgograd i Magnitogorsk, Novosibirsk, sempre sobre una línia triple de comunicació riu…
Mars Science Laboratory

Recreació del vehicle Curiosity dipositat per la Mars Science Laboratory a Mart
© NASA
Astronomia
Missió de la NASA destinada a l’exploració, mitjançant el vehicle tot terreny anomenat Curiosity, del planeta Mart.
Fou llançada el 26 de novembre de 2011 i arribà a Mart el 6 d’agost de 2012 La missió té per objectiu la detecció i la identificació de compostos orgànics de carboni per a determinar si Mart reuní en algun moment de la seva història les condicions per a acollir vida microbiana, a més de recopilar informació sobre l’evolució geològica i atmosfèrica del planeta, i també determinar la distribució dels cicles de l’aigua i de diòxid de carboni en forma sòlida, líquida o gasosa El punt d’aterratge seleccionat, des d’on hom ha dut a terme les prospeccions, és el cràter Gale, a l'hemisferi sud El…
ciutat jardí
Urbanisme
Teixit urbà de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la.
El terme estricte, però, es refereix a la concepció de Sir Ebenezer Howard 1850-1928 expressada en Tomorrow, a Paceful Path to Real Reform 1898 i realitzada en part a Letchworth Garden City 1904, per B Parker i R Unwin i a Welwyn Garden City 1920, per L de Soissons Aquestes realitzacions es caracteritzen per l’ús de l’habitatge unifamiliar aïllat o en renglera, amb jardins al voltant, estructurat en forma de raïms de cases i amb un centre comercial representatiu Tanmateix, l’esquema teòric de Howard era circular, de 500 ha de superfície i capacitat per a 30 000 h, amb un parc…
eclipsi

Els diferents tipus d’eclipsi solar i lunar
© Fototeca.cat
Astronomia
Obscuriment total o parcial de la llum que un observador rep d’un astre, que s’esdevé quan un segon astre s’interposa entre l’astre en qüestió i l’observador o quan l’astre entra dins l’ombra o la penombra d’un altre.
Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…