Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
habitabilitat
Urbanisme
Conjunt de condicions (accés a l’habitatge, disponibilitat de llocs de feina, atenció sanitària, sistema educatiu, oferta cultural, qualitat ambiental, infraestructura de mobilitat, etc.) afavoridores de la qualitat de vida que un entorn, generalment una ciutat de grans dimensions, ofereix als seus habitants.
Quan un entorn presenta habitabilitat es diu que és un entorn habitable Les classificacions d’habitabilitat més conegudes internacionalment són les establertes pel setmanari nord-americà The Economist Global Liveability Ranking , la revista anglesa Monocle Most Liveable Cities Index , la consultora també nord-americana Mercer Mercer Quality of Living Survey i el banc alemany Deutsche Bank Liveabililty Survey
habitable
Urbanisme
Dit d’un entorn, especialment una ciutat de grans dimensions, que ofereix als seus habitants un conjunt de condicions afavoridores de la qualitat de vida.
Per a establir en quin grau és habitable un entorn es prenen en consideració, fonamentalment, l’accés a l’habitatge, la disponibilitat de llocs de feina, l’atenció sanitària, el sistema educatiu, l’oferta cultural, la qualitat ambiental i la infraestructura de mobilitat El conjunt d’aquestes condicions que fan habitable un entorn s’anomena habitabilitat d’aquest entorn Segons els diversos organismes que fan les valoracions, les ciutats més habitables són australianes, nord-americanes, del nord d’Europa, austríaques i alemanyes
slum
Urbanisme
Barri urbà (antic suburbi o zona urbana degradada) generalment superpoblat, amb un gran deteriorament de les condicions d’habitabilitat, d’higiene i de serveis.
Caracteritzats per una gran desorganització social, amb uns índexs de pobresa, analfabetisme i delinqüència anàlegs als que hom troba en el barraquisme
barraca
Urbanisme
Construcció suburbial destinada a ésser habitada, feta amb materials aprofitats, de reduïda superfície, mancada de condicions per a l’habitabilitat i edificada generalment sobre terreny d’altri.
Correspon a un fenomen molt estès als països d’immigració la seva estructura fa que sigui sempre d’una sola planta, tancada amb materials molt lleugers i generalment per a una sola família M Echenique, en un estudi fet el 1965 sobre el barraquisme a Montjuïc Barcelona, trobà sobre més de dues mil barraques una mitjana per barraca de 4 habitants, 1,2 famílies i 22 m 2 de superfície el terme mitjà per llit era d’1,9 persones, i només un 30% de les barraques posseïen comuna de fossa l’aigua corrent i el desguàs hi eren inexistents en un 100% dels casos barraquisme