Resultats de la cerca

Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara 1874-78 Es distingí en obres militars el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc i en la campanya de Melilla 1893 Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit 1896 per organitzar-la, visità diversos països europeus A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica Berlín, 1902…

S'establí a Barcelona, on fou editor de publicacions com El Bien Público 1849, òrgan de l’Institut Industrial de Catalunya, La Colmena 1842-45 i La Razón Española Intervingué en la creació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, i fou un ardent defensor del proteccionisme El 1876 publicà El aceite español de olivo

Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…

Vida i obra Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari El Mal Temps , i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà en L’Estevet 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, La Rambla 1925-30, L’Esport Català 1925-27 —on signava August Berenguer —, Mirador , La Nau dels Esports ,  Imatges , i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de L’Opinió , hi escriví regularment des del 1928, i alhora prengué part en els treballs polítics que prepararen l’adveniment de la República Des de Ràdio Barcelona narrà…

El 1891, amb la revista Critica sociale , influí en el moviment obrer, el qual ajudà a superar temptacions anàrquiques i a inserir-se en el desenvolupament de l’estat democràtic El 1892 fundà a Gènova el Partito dei Lavoratori Italiani Partito Socialista Italiano Elegit diputat el 1896, adoptà posicions cada vegada més moderades, afins a les de Giolitti, del qual rebé una invitació per a entrar en el seu govern, la qual acceptà El 1922 abandonà el PSI i fundà el Partito Socialista Unitario Ferm adversari del feixisme, s’exilià a París 1926, on continuà lluitant per la represa de la lluita…

En 1970-75 fou director d’art de les revistes Bocaccio , Siesta i Por Favor El 1976 creà, amb Salvador Saura , un estudi de disseny gràfic, i el 1983 fundaren les Edicions de l’Eixample Han realitzat llibres-objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís , pels quals han rebut diversos premis

Estudià a la Universitat de Barcelona Vinculat a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, més tard fou membre de la Jove Catalunya Cooperà a la fundació de la revista La Renaixença 1871 Fundà la revista L’Art del Pagès 1877 que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918 i que se separà aviat de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre per adoptar posicions més obertes El 1890 fundà la primera societat de préstec rural del Principat

Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que se secularitzà després de la guerra civil Periodista, signant Víctor Montserrat , fou corresponsal a Espanya de La Croix i L’Aube i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un peuple incompris 1937, sobre els bascs Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals Establert a Madrid vers el 1970, dirigí…

Implicat en el procés de Montjuïc de 1896-97, formà part del grup d’encartats que sofrí més tortures i el consell de guerra del desembre del 1896 el condemnà a mort, pena que el suprem de guerra i marina li rebaixà a vint anys de presó Fou indultat el 1901 És autor, entre altres obres, d' Examen sobre importantes puntos de la cuestión social 1891, La utopía o cartilla anarquista 1892, Razón o fe 1901, Orientación sociológica 1901 i Sobre moral 1908

Estudià al seminari de Tarragona i el 1902 ingressà als claretians Destinat a les missions de Mèxic, estengué el seu radi d’acció a Texas EUA, on es refugià el 1914, quan fou expulsat pels revolucionaris de Mèxic El 1918 fundà el collegi claretià a Washington Fou redactor de la revista The Claretian i autor de diverses obres històriques sobre les missions de San Marcos, San Gabriel i Los Angeles