Resultats de la cerca

Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…

Hom intentà crear una emissora estatal el 1934, quan es promulgà la llei de radiodifusió, però la guerra civil ajornà aquest projecte fins el 1937, que s’installà a Salamanca la primera emissora El creixement a les altres províncies de l’estat fou molt ràpid Les emissores que l’integraven foren propietat de l’estat, que monopolitzà, així, la informació del país El 1973, juntament amb Televisión Española constituí l’ens públic Radiotelevisión Española

El 1897 intervingué com a voluntari en la guerra de Cuba En sortir de l’exèrcit el 1902, havia aconseguit la graduació de segon tinent, i dotze condecoracions de guerra En retornar a Catalunya, el 1903, s’establí a Tarragona, on es dedicà al periodisme Hi fundà el setmanari bilingüe Fraternidad Republicana Després passà a Valls per dirigir El Porvenir  1905, i finalment tornà a Reus, on fundà El Consecuente , òrgan del Partit Republicà Radical, que organitzà a la província Escriptor prolífic, feu nombroses collaboracions a diverses publicacions, tant en prosa, com en poesia És autor de…

Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Institut General i Tècnic de Barcelona Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya lerrouxistes , començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa Rebeldes i El Combate de Sabadell Revolución de Barcelona, on signava Fray Amadeo Araga o des de la tribuna pública Entre el 1911 i el 1914 fou repetidament elegit conseller de l’ajuntament sabadellenc Distanciat posteriorment del lerrouxisme, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya El 14 d’abril de 1931 ocupà amb Lluís Companys l’…

Interrompé els estudis de dret per prendre part a la tercera guerra Carlina 1872-76 El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia Fou conseller de l’Ajuntament de Barcelona 1918-22 i 1929-30, i és autor de La Guerra civil en Cataluña 1872-1876 1928 i El Carlismo en Cataluña 1930, on exposà els fets d’una manera força imparcial

Llicenciat en dret civil i en dret canònic 1862 De jove fundà i dirigí El Manresano , periòdic conservador Conreà la novella històrica El crit de l’ànima 1869, on criticà la Revolució de Setembre,  Les òrfenes de mare 1872, premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, i  La guerra 1877, episodis històrics de la tercera guerra Carlina Publicà contes de costums catalans en Lo Gai Saber , Lo Calendari català , La Renaixença , etc Es manifestà en diversos opuscles a l’entorn del proteccionisme i publicà treballs jurídics Escriví un article sobre “La caza bajo el punto de vista…

Es llicencià en enginyeria industrial i posteriorment obtingué el doctorat a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona Especialitzat en metallúrgia i electricitat, intervingué a Forces Hidràuliques d’Andorra FHASA, i en les empreses de Damià Mateu Dins de FHASA, formà part de l’equip per a la construcció de la primera central hidroelèctrica d’Andorra que va permetre l’electrificació del país 1929 i el subministrament elèctric a Barcelona A la primera meitat de la dècada dels trenta estigué molt vinculat al catalanisme conservador del 1932 al 1936 collaborà assíduament amb…

Vida i obra Figura de referència dins la pedagogia espanyola del darrer terç del segle XIX, la seva obra periodística i literària participava de l’ideari regeneracionista i de la voluntat educadora presents a tota la seva extensa producció Estudià magisteri a Barcelona fou mestre a Blanes 1866-68 i a Ciutadella 1869-1912 Propugnà l’ensenyament pràctic i actiu i fou el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat És autor de nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona 1888 i publicà les revistes La Alegría de la Escuela , Alma de Maestro i la infantil…

Vida i obra Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari El Mal Temps , i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà en L’Estevet 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, La Rambla 1925-30, L’Esport Català 1925-27 —on signava August Berenguer —, Mirador , La Nau dels Esports ,  Imatges , i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de L’Opinió , hi escriví regularment des del 1928, i alhora prengué part en els treballs polítics que prepararen l’adveniment de la República Des de Ràdio Barcelona narrà…

Estudià al seminari de Vic i exercí el sacerdoci al bisbat de Vic, i, a partir del 1871, al de Barcelona, on fou capellà de la Casa del Retir Publicà nombroses monografies i articles referits a indrets i personatges d’aquests bisbats, a partir de dades recollides sobre el terreny i que no sempre interpretà amb sentit crític entre d’altres, San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misterio 1859 reed 1874 i 1894,  Nostra Senyora del Remey en Grexenturri 1863, Historia de San Pedro de Casserras 1867,  Martirologi català 1880 i Manlleuencs illustres 1890 Reelaborà la llegenda del…