Resultats de la cerca

Ha estat datada a l’any 1200 aC i s’hi troben les plataformes i les piràmides de pedra que poden ésser considerades l’embrió de l’arquitectura de les grans civilitzacions de les diverses comunitats americanes

Sacerdot, fou profund coneixedor de la cultura i del poble bascs i un dels especialistes més destacats en la prehistòria d’aquell país Féu excavacions en moltes coves, del Paleolític fins a l’Eneolític, de les qual publicà les memòries Entre les seves obres cal esmentar La religion des anciens basques 1923, El hombre prehistórico en el País Vasco 1953, El mundo en la mente popular vasca en tres volums, 1960-61, Mitología vasca 1960, La cueva de Ekain y sus figuras rupestres 1969, en collaboració amb J Altuna, i El hombre prehistórico en el País Vasco 1979 Bona part de la seva obra, tanmateix…

Professor a la Sorbona 1956 i professor honorari del Collège de France, estudià especialment els processos seguits per al desenvolupament de les tècniques humanes Escriví Évolution et techniques 1943, Hommes de la préhistoire 1955, La geste et la parole 1964-65 i La préhistoire 1966 El 1964 obrí el jaciment de Pincevent Fontainebleau, la investigació del qual li permeté d’editar Fouilles de Pincevent Essai d’analyse ethnographique d’un habitat magdalénien 1972 Publicà encara Les racines du monde 1982, Le fil du temps 1982 i Mécanique vivante 1983, entre altres

Fou membre de l’Académie des Inscriptions et de Belles Lettres Del 1910 al 1960 fou professor de l’Institut de Paléontologie Humaine de París i, del 1925 al 1947, professor del Collège de France Especialista en l’època del Paleolític i en l’art rupestre, ha estat un dels creadors de la prehistòria en la fase de consolidació El 1912 rebutjà la divisió del Paleolític Chellià-Acheulià-Mosterià substituí el terme Chellià pel d' Abbevillià i introduí el de Clactonià i d’altres Defensà l’autenticitat de les pintures rupestres i organitzà una classificació per èpoques Estudià diversos jaciments i…

Graduat en arquitectura a la Universitat de Michigan 1933, estudià també arqueologia, i aquest any fou contractat pel fundador i director de l’Oriental Institute of Chicago, James Henry Breasted S’especialitzà en les fases preneolítica i neolítica del Pròxim Orient, on excavà, entre d’altres, a la vall de l’Amuq N de Síria i, sobretot, a l’important poblat de Jarmo Kurdistan iranià, i posteriorment a Cayönü Turquia És l’autor de la teoria de les zones nuclears per a explicar l’aparició i el desenvolupament de l’economia de producció agricultura i ramaderia El tret més innovador de la seva…

La seva poesia inicià la tendència cancioneirista o neotrovadoresca , que incorporà el tractament avantguardista de la imatge La seva obra lírica dispersa fou recollida en els llibres Nao senlleira 1932 i Seitura 1955

Autodidacte, amb coneixements sòlids de geologia, s’interessà per l’arqueologia i defensà l’existència de l’home quaternari, contra l’opinió de tots els savis contemporanis Aconseguí de descobrir, prop d’Abbeville, una mandíbula humana de tipus molt primitiu i diversos instruments de sílex 1844 més endavant descobrí altres materials lítics dins nivells geològics indiscutiblement quaternaris Publicà diverses obres, entre les quals destaquen De la création essai sur l’origine et la progression des êtres 1838-41 i Antiquités celtiques et antédiluviennes 1857

Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en filologia clàssica, especialment grega Traduí els Himnes homèrics , que Maragall utilitzà per a la seva versió poètica Pensionat per a ampliar estudis a Alemanya, fou deixeble de Meyer i d’Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf, que el dirigí cap a la prehistòria, en la qual es formà amb Schmidt i Gustav Kossinna Tornà, doncs, amb una formació de prehistoriador europeu, la qual cosa suposà un esdeveniment totalment nou aleshores a la península Ibèrica Amb aquesta base i amb una extraordinària capacitat de treball renovà la…

Professor de prehistòria a la facultat de ciències de Bordeus i director d’Antiquités Préhistoriques de la circumscripció bordelesa Estudià les tècniques de talla, la tipologia i la filiació exactes de les indústries del Paleolític inferior i mitjà Excavà a la Micoque, Laugerie Haute i Pech de l’Azè D’entre les seves obres, cal destacar Limons quaternaires du bassin de la Seine 1953, Typologie du Paléolithique ancien et moyen 1961 i Le Paléolithique dans le monde 1968 Escriví obres de ciència-ficció sota el pseudònim de Francis Carsac