Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
camp d’urnes
Prehistòria
Tipus de necròpolis característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa i que s’estengué per la major part de Catalunya i una llenca al nord del País Valencià.
Els camps d’urnes coneguts també amb el nom alemany urnenfelder , corresponen a la cultura de Hallstatt, i tenen com a època de plenitud els segles IX-VI aC són cementiris d’incineració amb les cendres del mort posades dins de gerres o urnes, sovint voltades d’ofrenes, en clots fets un prop de l’altre, sense elements constructius a les tombes i sense cap signe exterior sobre la terra L’origen fou al sud d’Alemanya i s’estengueren cap a França i Itàlia seguint les immigracions dels grups indoeuropeus sovint identificats amb els celtes o preceltes, bé que d’altres els han lligats també amb els…
cultura hel·làdica
Prehistòria
Cultura prehistòrica del territori grec continental, diferent de la de les illes (cultura ciclàdica) o de la de Creta (minoic).
Comprèn els inicis del coneixement de l’ús dels metalls i tota l’edat del bronze Es divideix en tres etapes hellàdic antic ~ 2500-~1900 aC, hellàdic mitjà ~1900-~1600 aC i hellàdic recent ~ 1600-~1100 aC Aquesta darrera correspon a l’època micènica
burí

Gratador trobat a Sant Gregori, Falset (Priorat) i burí trobat a la Mallada, al Perelló (Baix Ebre), ambdós del Paleolític
© Fototeca.cat
Prehistòria
Estri prehistòric de sílex del Paleolític superior.
És una fulla a la qual ha estat feta una aresta en un dels caps fent-ne saltar les esberles sobreres amb cops donats obliquament
Azilià
Prehistòria
Indústria de l’època mesolítica, que es produí sobretot a França, amb extensions cap a Anglaterra, Alemanya i el nord de la península Ibèrica.
El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics Als Països Catalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà Pla de l’Estany i potser a la balma de Sant Gregori de Falset Priorat segons Lluís Pericot també cal considerar Azilià un dels nivells de la cova de La Cocina a Dosaigües Foia de Bunyol
nucli
Prehistòria
Part central d’un sílex o d’una altra pedra utilitzada per a fabricar instruments prehistòrics, a partir del qual es tallen els bifaços.
naveta
.jpg)
Vista exterior de la naveta de Rafal Rubí (Alaior)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Monument característic de la prehistòria de Mallorca i de Menorca.
El nom naveta vol ésser un diminutiu de nau , ja que hom digué que la planta recorda la forma d’un vaixell rectangular o trapezoidal, amb un dels extrems arrodonit Construïda amb grans blocs de pedra, amb la tècnica dita ciclòpia o megalítica , té gairebé sempre caràcter monumental i és, juntament amb el talaiot, la construcció típica, representativa, d’una suposada civilització indígena balear, especialment de Menorca, on hi ha els exemplars més famosos, com la naveta des Tudons de Ciutadella i les dues navetes de Rafal Rubí d’Alaior, per bé que en realitat corresponen probablement a dues…
nansa de botó
Prehistòria
Tipus de nansa que té un apèndix a la part superior acabat en una forma que recorda un botó.
D’origen itàlic, que ja es troba a la cultura de Polada de l’edat del bronze, s’estengué vers Catalunya, on apareix sovint en megàlits tardans i en coves de les comarques del Solsonès, de l’Alt Urgell i del Pallars
micròlit
Prehistòria
Terme emprat pels prehistoriadors per a designar els instruments de pedra —generalment sílex— de dimensions molt petites (poden fer d’1 a 2 cm), característics de les indústries prehistòriques del final del Paleolític superior i de l’Epipaleolític o Mesolític.
Els micròlits presenten, de vegades, formes geomètriques trapezis, triangles, etc
art prehistòric
art prehistòric Instruments de sílex bifacials procedents del Paleolític
© Fototeca.cat
Art
Prehistòria
Art propi de l’època prehistòrica.
No és fàcil de poder conèixer quan l’home començà a manifestar les seves possibilitats artístiques, però des de les primeres fases del Paleolític superior n'hi ha testimoniatges clars, alguns d’una gran qualitat Durant el període aurinyacià aparegueren les primeres escultures, petites figuretes de pedra, d’os i d’ivori representant figures femenines les anomenades Venus , com les de Willendorf o de Lespugue o d’animals Un altre aspecte són les plaquetes gravades o pintades, generalment amb figures d’animals, com les de la cova del Parpalló, de Gandia, o bé instruments d’os decorats amb…
taula

Taula
© Yolanda Santiago - Fotolia.com
Prehistòria
Monument prehistòric de la cultura talaiòtica, característic i exclusiu de Menorca, que consta d’una pilastra monolítica o pedra de suport, de secció rectangular molt allargada, que fa de suport a una gran llosa plana, rectangular, en posició horitzontal, una mica més ampla a la part superior.
El nom, d’origen popular, puix que la forma del monument correspon a una mena de taula de peu central, únic, molt alt, ha estat adoptat científicament La pedra de suport té alçades que normalment oscillen entre 2 i 3 metres, però pot arribar a 3,70 sa Torreta, Maó o a 4,20 Trepucó, Maó La pedra horitzontal pot arribar a 4 per 1,50 m, com a Talatí de Dalt Maó o a 3,80 per 1,20, com a Torralba Alaior, bé que normalment són una mica més petites Totes dues lloses són ben treballades, llises, amb els caires vius Les taules són voltades d’un recinte gairebé sempre en forma de ferradura, construït…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina