Resultats de la cerca

El nom volia indicar relacions amb la península Ibèrica, que després no han estat confirmades, la qual cosa justifica que hom hagi tendit a canviar-ne el nom i a substituir-lo pel de cultura oraniana , derivat d’Orà

Sotsdirector del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València 1950-82, que dirigí en 1982-88 Estudià dret i es formà com a prehistoriador al costat del seu oncle Isidre Ballester, fundador de la institució citada Especialista del País Valencià, hi realitzà nombroses excavacions en jaciments del Paleolític fins a l’època romana Bona part de la seva abundant obra escrita són memòries d’excavacions, com Cova de les Meravelles, Gandía 1946, La coveta del Barranc de Castellet de Carricola 1951, La covacha de Ribera Cullera 1958, Los Villares Caudete de las Fuentes, Valencia 1980…

Es formà a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera durant els anys de joventut realitzà diverses excavacions a Catalunya i publicà la seva tesi doctoral La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica 1925 Fou nomenat catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostella, de la qual passà ràpidament a la de València 1927, on dugué a terme una labor molt important en la formació de deixebles Fletcher, San Valero, Jordà i en la creació del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació provincial, en collaboració amb Isidre Ballester,…

Sacerdot 1900, fou professor a Viena i a París El 1914 s’installà a Madrid, on fou creada per a ell la càtedra d’història primitiva de l’home 1922 Adquirí la ciutadania espanyola 1924 i fou elegit membre de la Real Academia de la Historia 1926 Des del 1938 professà a la Universitat de Friburg Cal assenyalar els seus treballs en nombrosos jaciments prehistòrics de l’Europa central i de la península Ibèrica i l’estudi del glacialisme a diversos punts d’Europa Obres principals Der Mensch der Vorzeit 1912, La Pasiega à Puente Viesgo 1913 amb HBreuil i HAlcalde del Río, La Pileta a Benaoján 1915…

Deixeble d’Obermaier i de Bosch i Gimpera, en 1939-56, com a comissari general d’excavacions, fou cap de l’arqueologia oficial espanyola La seva nova nomenclatura de la prehistòria peninsular tingué molt de ressò Catedràtic de les universitats de Saragossa, València i Madrid, publicà Esquema paleontológico de la península hispánica 1941 i 1946 i treballs monogràfics, alguns sobre la cultura talaiòtica a les Illes Balears

S’especialitzà en les fases finals de la prehistòria, l’edat del ferro i el món protohistòric peninsular Fill del naturalista Salvador Maluquer , nasqué en el si d’una família culta i intellectual, amb profundes arrels a les terres lleidatanes, i més concretament a Artesa de Segre, el seu lloc de referència obligada Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB, entre els anys 1933 i 1937 la branca d’història, en concret del món antic, la compartí amb Salvador Espriu i Mercè Muntañola, sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera, de qui fou el darrer dels deixebles directes, i…

Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…

Fins l’any 1962, que passà a París, dirigí el Servei de Prehistòria d’Algèria, des d’on dugué a terme nombroses excavacions i publicacions, entre les quals destaca el llibre de conjunt Préhistoire de l’Afrique du Nord 1956 Treballà a l’Institut de Paléontologie Humaine i a l’École Pratique des Hautes Études, de París Fou un decidit contrari de les hipòtesis de les relacions directes entre el nord d’Àfrica i la península Ibèrica, considerades inqüestionables fins els anys seixanta, i contribuí així, indirectament, a la nova visió de la prehistòria dels Països Catalans

En forma de torre, és gairebé exclusiu d’aquesta illa n'han estat identificats més de 7 000 Els nurags —que corresponen a la tècnica arquitectònica dita ciclòpia o megalítica, amb grans blocs de pedra— solien tenir caràcter defensiu i sovint s’elevaven en la part central dels poblats El tipus més simple és el de planta circular, però també hom en troba, seguint l’evolució del temps, de plantes més complicades quadrilobulars, polilobulars, etc Segons el sistema de coberta, es divideixen en els de falsa cúpula, o thólos, i els de corredor amb sostre pla Hom pujava a la part superior servint-se…

Professora de la Universitat de Barcelona 1955-75, catedràtica de la de Múrcia 1975-90 i catedràtica de prehistòria de la Universidad Nacional de Educación a Distancia de Madrid 1990-98 Publicà nombrosos treballs sobre la prehistòria i l’antiguitat dels Països Catalans, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa 1965, De coroplastia ibérica los pebeteros en forma de cabeza femenina 1963 i Fuentes escritas antiguas sobre las Baleares 1974