Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Acheulià

Acheulià, destrals de talla bifacial
© Fototeca.cat
Prehistòria
Cultura del Paleolític inferior, que segueix l’Abbevil·lià.
El nom deriva del jaciment francès de Saint-Acheul Somme És caracteritzada per un tipus de destral, de talla bifacial, més ben treballada que les de l’Abbevillià S'estengué per bona part d’Europa, del Pròxim Orient, de l’Índia i de l’Àfrica
Stillbayà
Prehistòria
Cultura prehistòrica africana coetània del Paleolític mitjà i superior europeu, caracteritzada per una indústria lítica de puntes foliàcies amb retoc de pressió unifacial o bifacial, anàloga a les tècniques mosteriana i solutriana.
Rep el nom del poble sud-africà de Stillbay al cap de Bona Esperança, bé que hom la troba a tota l’Àfrica austral i oriental fins a Etiòpia És anomenada també cultura de Bambata , per tal com n'ha aparegut un estrat important a la cova de Bambata
cultura d’Unĕtice
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’edat del bronze, a Bohèmia i Moràvia, coneguda també amb el nom germanitzat d’Aunjetitz.
Durant una primera fase, vers el 1800 aC, utilitzà encara el coure, però en el moment de florida, vers el 1600 aC, és una cultura del bronze, caracteritzada per la varietat de l’utillatge metàllic alabardes, torques, etc i per la ceràmica llisa S'estengué per una bona part de l’Europa central
Amratià
Prehistòria
Període de la protohistòria egípcia, en època predinàstica, entre el Neolític Badarià i el Calcolític Gerzeà, conegut en algunes seriacions amb el nom de Naqāda I.
Propi de l’alt Egipte, és conegut essencialment per les necròpolis De la seva cultura material hom coneix les destrals de sílex, les puntes de fletxa, els punyals de bona talla de sílex i ceràmiques roges amb la part alta negra com les badarianes i d’altres amb escenes pintades Socialment sembla que cada poblat era un clan totèmic, i alguns són predecessors dels posteriors nomoí de l’Egipte clàssic
Capocorb Vell
Jaciment arqueològic
Poblat prehistòric
Prehistòria
Poblat prehistòric de la cultura dels talaiots, un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, situat a l’antiga possessió de Capocorb.
Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions
José Miguel de Barandiarán Ayerbe
Etnografia
Prehistòria
Prehistoriador i etnògraf basc.
Sacerdot, fou profund coneixedor de la cultura i del poble bascs i un dels especialistes més destacats en la prehistòria d’aquell país Féu excavacions en moltes coves, del Paleolític fins a l’Eneolític, de les qual publicà les memòries Entre les seves obres cal esmentar La religion des anciens basques 1923, El hombre prehistórico en el País Vasco 1953, El mundo en la mente popular vasca en tres volums, 1960-61, Mitología vasca 1960, La cueva de Ekain y sus figuras rupestres 1969, en collaboració amb J Altuna, i El hombre prehistórico en el País Vasco 1979 Bona part de la seva…
Enric Pla i Ballester
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Sotsdirector del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València 1950-82, que dirigí en 1982-88 Estudià dret i es formà com a prehistoriador al costat del seu oncle Isidre Ballester, fundador de la institució citada Especialista del País Valencià, hi realitzà nombroses excavacions en jaciments del Paleolític fins a l’època romana Bona part de la seva abundant obra escrita són memòries d’excavacions, com Cova de les Meravelles, Gandía 1946, La coveta del Barranc de Castellet de Carricola 1951, La covacha de Ribera Cullera 1958, Los Villares Caudete de las Fuentes,…
Aterià
Prehistòria
Indústria prehistòrica del nord d’Àfrica, estesa per tot el Magrib i bona part del Sàhara, que començà al Paleolític mitjà i es prolongà durant un llarg període, no ben definit, del Paleolític superior.
El nom deriva del jaciment del Bir-el-Ater sud de Tunísia Tipològicament s’assembla al Mosterià, però té tipus propis, sobretot la punta amb peduncle
Předmosti
Prehistòria
Localitat de Moràvia, on fou descobert un jaciment prehistòric del Paleolític superior, de caçadors de mamuts, que serví per a identificar una cultura que s’estengué per bona part de l’Europa central i oriental durant la darrera glaciació (Würmià).
megàlit

Dolmen de la Cova d’en Daina, prop del nucli de Romanyà (Santa Cristina d’Aro)
© JoMV
Prehistòria
Monument construït amb pedres grans.
Els megàlits més corrents són els funeraris, sepulcres collectius, que poden ésser de diversos tipus dolmen, galeria coberta, sepulcre de corredor, sepulcre de falsa cúpula i que generalment són coberts per un túmul entre els no funeraris es destaquen els menhirs Foren construïts durant el final del Neolític i les primeres edats dels metalls, a una bona part d’Europa i en algunes altres zones A l’Europa central són molt notables els conjunts de Stonehenge Anglaterra i Carnac Bretanya Bé que sovint hom anomena també megàlits altres monuments, molt diferents, de Menorca, Sardenya i…