Resultats de la cerca

En principi fou considerat com una cultura unitària, dins la qual eren inclosos tots els jaciments del Paleolític superior anteriors al Solutrià Després l’Aurinyacià ha estat dividit, i se n'ha separat el Gravetià dit també Perigordià Els aurinyacians eren ja homes de tipus físic modern Cromanyó, tenien un utillatge de sílex amb instruments variats i adaptats a les diverses finalitats raspadors, burins, puntes Conegueren la pintura rupestre i l’escultura L’Aurinyacià s’estengué per la major part d’Europa i part d’Àsia Sibèria

Inclosa de primer en l'Aurinyacià, és considerada actualment com a fase superior del Perigordià des del 26000 al 20000 aC Es caracteritza principalment pel predomini de la tècnica del dors rebaixat en la indústria lítica puntes de la Graveta i per la poca importància del treball de l’os L’home d’aquest moment homo sapiens fossilis conegué la pintura rupestre i l’escultura El Gravetià s’estengué per França, Bèlgica, les penínsules Ibèrica i Itàlica, l’Europa central i Rússia on rebé el nom de Pavlovià

Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’excavació marcà…

El nom deriva del jaciment de la Bauma de las Fadas, prop de la localitat de Chastèlperron Châtelperron, al Perigord, on hi ha la zona més densa de la indústria lítica que l’identifica Conserva tradicions del Paleolític mitjà, però amb instruments nous sobre fulles de sílex puntes, burins, gratadors, perforadors, etc L’antiguitat s’estima entre uns 42000 a uns 32000 anys Identificada per Henri Breuil el 1906, fou inicialment inclosa en l’ Aurinyacià , però la freqüent associació d’aquest utillatge a restes fòssils neandertals  ha fet que sigui considerada a part per la majoria d’…

No és fàcil de poder conèixer quan l’home començà a manifestar les seves possibilitats artístiques, però des de les primeres fases del Paleolític superior n'hi ha testimoniatges clars, alguns d’una gran qualitat Durant el període aurinyacià aparegueren les primeres escultures, petites figuretes de pedra, d’os i d’ivori representant figures femenines les anomenades Venus , com les de Willendorf o de Lespugue o d’animals Un altre aspecte són les plaquetes gravades o pintades, generalment amb figures d’animals, com les de la cova del Parpalló, de Gandia, o bé instruments d’os…

És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…