Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cultura dels castres
Prehistòria
Cultura prehistòrica de la segona edat del ferro pròpia de Castella i Lleó (arevacs, vetons, vacceus), caracteritzada pels poblats fortificats (castres) situats al cim d’un turó i voltats d’una o de diverses muralles; és notable l’escultura zoomòrfica en pedra (verracos).
Destaquen els poblats de Las Cogotas, La Osera i Sanchorreja, a Àvila, els d’El Berrueco, el Picón i Las Merchanas, a Salamanca, i Gorrita, a Valladolid Una cultura pròxima fou l’anomenada castreña o de las citanias del NW de la península Ibèrica, amb muralles circulars i escultura antropomòrfica Coaña i Pendio, a Astúries Camexa, Santa Trega i Queiruga, a Galícia Briteiros, Sanfins i Sabroso, a Portugal
bicha
Prehistòria
Nom d’origen popular castellà amb el qual hom designa una sèrie d’animals de l’escultura ibèrica, sovint fantàstics.
Una de les més famoses és la bicha de Balazote N'hi ha des del sud del País Valencià fins a l’Andalusia central La majoria són del s IV aC
Aurinyacià
Prehistòria
Cultura prehistòrica del Paleolític superior que ha pres el nom del jaciment d’Aurinhac, a Comenges, Gascunya.
En principi fou considerat com una cultura unitària, dins la qual eren inclosos tots els jaciments del Paleolític superior anteriors al Solutrià Després l’Aurinyacià ha estat dividit, i se n'ha separat el Gravetià dit també Perigordià Els aurinyacians eren ja homes de tipus físic modern Cromanyó, tenien un utillatge de sílex amb instruments variats i adaptats a les diverses finalitats raspadors, burins, puntes Conegueren la pintura rupestre i l’escultura L’Aurinyacià s’estengué per la major part d’Europa i part d’Àsia Sibèria
Gravetià
Prehistòria
Fàcies cultural del començament del Paleolític superior que prengué el nom del jaciment occità de la Graveta (Guiena).
Inclosa de primer en l'Aurinyacià, és considerada actualment com a fase superior del Perigordià des del 26000 al 20000 aC Es caracteritza principalment pel predomini de la tècnica del dors rebaixat en la indústria lítica puntes de la Graveta i per la poca importància del treball de l’os L’home d’aquest moment homo sapiens fossilis conegué la pintura rupestre i l’escultura El Gravetià s’estengué per França, Bèlgica, les penínsules Ibèrica i Itàlica, l’Europa central i Rússia on rebé el nom de Pavlovià
cultura talaiòtica
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Nom donat a la civilització indígena de Mallorca i Menorca durant les darreres fases de l’edat del bronze i la del ferro, derivat del talaiot, un dels seus monuments més significatius.
Té una clara personalitat diferenciada respecte a les contemporànies de les terres més properes i presenta una unitat evident, malgrat que entre les dues illes hi ha matisos diferencials clars, sobretot en l’arquitectura Les grans construccions són precisament l’aspecte més conegut i famós talaiots, navetes, taules el primer llibre d’arqueologia prehistòrica dels Països Catalans fou el que Ramis i Ramis dedicà als monuments talaiòtics de Menorca 1818 Les investigacions ja no s’interromperen, però no es començà a excavar sistemàticament fins vers el 1915, amb les campanyes de l’Institut d’…