Resultats de la cerca

Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’…

Es formà a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera durant els anys de joventut realitzà diverses excavacions a Catalunya i publicà la seva tesi doctoral La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica 1925 Fou nomenat catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostella, de la qual passà ràpidament a la de València 1927, on dugué a terme una labor molt important en la formació de deixebles Fletcher, San Valero, Jordà i en la creació del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació provincial, en collaboració amb Isidre Ballester, primer centre…

No és fàcil de poder conèixer quan l’home començà a manifestar les seves possibilitats artístiques, però des de les primeres fases del Paleolític superior n'hi ha testimoniatges clars, alguns d’una gran qualitat Durant el període aurinyacià aparegueren les primeres escultures, petites figuretes de pedra, d’os i d’ivori representant figures femenines les anomenades Venus , com les de Willendorf o de Lespugue o d’animals Un altre aspecte són les plaquetes gravades o pintades, generalment amb figures d’animals, com les de la cova del Parpalló, de Gandia, o bé instruments d’os…

És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en…

El nom deriva de la cova de La Magdalena , i la majoria de jaciments coneguts se situen a França i al litoral cantàbric de la península Ibèrica Es desenvolupà durant un període climàtic fred, corresponent a la darrera glaciació, dins el Plistocè, quan el ren era un animal corrent de la fauna i una de les bases de l’alimentació Molts dels instruments eren fabricats amb ossos i banya de ren, i una de les característiques tecnològiques d’aquest període és l’ús abundant d’aquests materials per a fabricar instruments diversos, entre els quals els més típics són els arpons Els instruments de sílex…

Aquesta ciència nasqué durant la primera meitat del segle XIX Vers 1820, l’arqueòleg danès JC Thomsen establí les tres grans fases de la humanitat primitiva basant-se en els materials utilitzats edat de la pedra, del bronze i del ferro Poc després, vers el 1830, el francès Boucher de Phertes demostrà que instruments de pedra treballats per l’home eren trobats en capes geològiques, associats amb fauna extingida, quaternària Cap a la meitat del segle foren identificats els tipus humans de Neandertal i Cromanyó, i poc després fou descoberta la capacitat estètica de l’home primitiu, amb les…