Resultats de la cerca

Destaquen els poblats de Las Cogotas, La Osera i Sanchorreja, a Àvila, els d’El Berrueco, el Picón i Las Merchanas, a Salamanca, i Gorrita, a Valladolid Una cultura pròxima fou l’anomenada castreña o de las citanias del NW de la península Ibèrica, amb muralles circulars i escultura antropomòrfica Coaña i Pendio, a Astúries Camexa, Santa Trega i Queiruga, a Galícia Briteiros, Sanfins i Sabroso, a Portugal

Durant el Paleolític superior, a certes regions, com és ara una part d’Occitània i el litoral cantàbric peninsular, la secció més profunda de les coves tingué valor sagrat, de santuari, i les parets foren decorades amb pintures i gravats com a la cova d'Altamira D’ençà del Neolític i de les primeres edats dels metalls començà la vida en poblats, però hom continuà vivint en coves Als Països Catalans el pas de vida cavernícola als poblats es manifestà sobretot a partir de l’època eneolítica Durant aquest període foren usades sovint com a necròpolis collectives A partir…

Se'n coneixen poblats amb ceràmica de bandes i terres cuites representant éssers humans i animals Existí vers la meitat del segon millenni

Començà vers el 1600 aC i el moment final és molt incert, puix que, llevat la franja nord, on hi ha vestigis de cultura indoeuropea, a la resta del país no hi ha indicis de cap altra civilització fins a l’època ibèrica, entorn de l’any 500 aC És de característiques semblants a la cultura d’El Argar , amb la qual fou confosa durant molt de temps Les diferències amb aquesta depenen sobretot dels ritus sepulcrals no hi ha enterraments al subsol de les cases, de la menor riquesa dels instruments de metall, derivada segurament de la manca de jaciments metallífers al País Valencià i de les…

El nom deriva del poble del mateix nom, prop de Noto Hom en coneix poblats de cabanes de planta ellíptica i sepulcres dins covetes artificials, amb els cadàvers arrupits N'és molt típica la ceràmica pintada

Té una clara personalitat diferenciada respecte a les contemporànies de les terres més properes i presenta una unitat evident, malgrat que entre les dues illes hi ha matisos diferencials clars, sobretot en l’arquitectura Les grans construccions són precisament l’aspecte més conegut i famós talaiots, navetes, taules el primer llibre d’arqueologia prehistòrica dels Països Catalans fou el que Ramis i Ramis dedicà als monuments talaiòtics de Menorca 1818 Les investigacions ja no s’interromperen, però no es començà a excavar sistemàticament fins vers el 1915, amb les campanyes de l’Institut d’…

Equival al terme Calcolític , emprat sobretot pels prehistoriadors que treballen al Pròxim Orient i pels francesos i italians als Països Catalans, Bosch i Gimpera adoptà el d' Eneolític , que avui és dominant, bé que posteriorment altres prehistoriadors prefereixen de dir-ne bronze antic edat del bronze Als Països Catalans, com en general a les terres veïnes, l’Eneolític començà entre el 2500 aC i el 2000 aC, i durà fins cap al 1500 aC Pertanyen a aquesta fase les construccions megalítiques de Catalunya i les coves sepulcrals d’enterrament collectiu del sud de Catalunya i del País Valencià,…

Nom derivat del poblat d’El Argar, al terme d’Antas província d’Almeria Pere Bosch i Gimpera, que creà aquesta denominació vers el 1920, creia que des d’un focus original al sud-est peninsular s’havia estès per gairebé tot el territori hispànic, hipòtesi que fou unànimement acceptada Els estudis de Miquel Tarradell, a partir del 1949, demostraren que es limita a una zona que comprèn aproximadament les províncies de Granada, Almeria, Múrcia i Albacete, i entra fins a l’extrem sud del País Valencià jaciments del Cabezo Redondo de Villena, de Sant Antoni d’Oriola i de Callosa de Segura En són…

En forma de torre, és gairebé exclusiu d’aquesta illa n'han estat identificats més de 7 000 Els nurags —que corresponen a la tècnica arquitectònica dita ciclòpia o megalítica, amb grans blocs de pedra— solien tenir caràcter defensiu i sovint s’elevaven en la part central dels poblats El tipus més simple és el de planta circular, però també hom en troba, seguint l’evolució del temps, de plantes més complicades quadrilobulars, polilobulars, etc Segons el sistema de coberta, es divideixen en els de falsa cúpula, o thólos, i els de corredor amb sostre pla Hom pujava a la part…

Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment En diverses illes mediterrànies Balears, Còrsega, Sardenya hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals El màxim floriment d’…