Resultats de la cerca

És el més gran dels coneguts a Catalunya la llosa de coberta fa 5,75 per 4,15 metres Malgrat la seva importància, les troballes arqueològiques han estat molt escasses, perquè fou emprat com a cabana fins a època recent

Les excavacions del 1995 hi han descobert un conjunt excepcional d’objectes de fusta en excellent estat de conservació, així com una perla fenícia de vidre i anelles de ferro datats entorn de l’any 1000 aC Es tracta d’una de les troballes més antigues d’aquest metall a la Mediterrània occidental

Actualment són al Museo Arqueológico Nacional de Madrid Peces d’una gran força expressiva, dins un naturalisme vigorós, són exponent d’un culte taurolàtric, possiblement importat de Creta o influït per ella Unes altres troballes d’aquesta època relacionades amb el culte al bou fan que aquests bronzes siguin considerats com a indígenes a la seva descoberta hom els atribuí a l’art grec

Doctorat en prehistòria a Barcelona Dedicat principalment a l’estudi del Paleolític, realitzà troballes espectaculars, en collaboració amb LG Freeman, com les de Cueva Morín sepultures aurinyacianes i la Cueva del Juyo santuari del Magdalenià III, ambdues a Santander Entre altres obres, publicà Los Cántabros 1966, Pinturas y grabados de la cueva de Las Chimeneas 1974, Excavaciones en la terraza de El-Khian Jordania , en dos volums 1964 i 1966, Cueva Morín , en dos volums 1971 i 1973 i Altamira y sus pinturas rupestres 1985 En collaboració amb LG Freeman escriví  Orígenes del Neolítico Sirio-…

La indústria del Mosterià fou fabricada per l’home de Neandertal, des del 100000 o abans fins al 40000 aC L’extensió és bàsicament europea, bé que també n'hi ha jaciments a l’Àsia occidental i indústries contemporànies emparentades al nord de l’Àfrica Aterià Els instruments de sílex són més complexos i més diversificats que els del Paleolític inferior, la qual cosa demostra un avançament tècnic notable, amb peces com les puntes triangulars, gratadors, etc Geològicament, el Mosterià correspon al darrer interglacial i a la primera fase de la glaciació del Würm Les condicions climàtiques fredes…

Es formà a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera durant els anys de joventut realitzà diverses excavacions a Catalunya i publicà la seva tesi doctoral La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica 1925 Fou nomenat catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostella, de la qual passà ràpidament a la de València 1927, on dugué a terme una labor molt important en la formació de deixebles Fletcher, San Valero, Jordà i en la creació del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació provincial, en collaboració amb Isidre Ballester,…

Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…

És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre…

És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…

El concepte d’edat del ferro, nascut a la primeria dels estudis de la prehistòria primera meitat del segle XIX, fou resultat d’una visió purament tipologista, aleshores inevitable, puix que es tractava primordialment d’ordenar les troballes d’objectes Avui, bé que aquest nom es manté, ha perdut valor com a etapa històrica, puix que només és aplicable a Europa L’ús del ferro com a metall d’utilització artesana fou un fet tardà Les grans civilitzacions del Pròxim Orient Egipte, Mesopotàmia, Creta, etc empraren bàsicament el bronze L’ús del ferro sembla que començà a generalitzar-se…