Resultats de la cerca
Es mostren 932 resultats
jardins de Mossèn Costa i Llobera
Vista dels jardins de Mossè Costa i Llobera
lameva.barcelona.cat
Jardineria
Jardí monogràfic de cactàcies, suculentes i plantes subtropicals situat a Montjuïc.
Té una superfície de 6,15 hectàrees La seva orientació sud-est dins el sector de Miramar i la proximitat de la mar hi afavoreixen l’existència d’un microclima amb una temperatura lleugerament més alta uns dos graus que a l’entorn, la qual cosa permet el cultiu de plantes de llocs molt més càlids L’any 1940 s’hi féu un primer assaig d’introducció de plantes crasses i cactàcies Inaugurat el 22 de juny de 1970, en fou el principal impulsor Joan Pañella Consta de més de 600 espècies procedents de tots els continents A l’hivern hi floreixen els àloes sud-africans a la primavera les…
moai
Escultures de moai
© JOETEX1 - Fotolia.com
Etnologia
Escultura
Estàtua feta de pedra volcànica, de grans dimensions i en forma de bust humà, característica de la cultura desenvolupada a Rapa Nui (illa de Pasqua, Xile), vers 1000-1500.
Els moai representen els ancestres i es troben repartits per tota l'illa
vern pilós
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les betulàcies, de fins a 10 m d’alt, monoic, d’escorça llisa, de brots pubescents o tomentosos, de fulles ovades agudes, serrades, puberulentes o tomentoses en el revers, caduques, i de flors unisexuals en aments, els masculins cilíndrics i els femenins ovoides.
Propi de l’Europa central i septentrional, és plantat a vegades en jardins
vepse | vepsa
Etnologia
Individu d’un poble del grup finès que habita entre la riba occidental del llac Onega i els rius Svir’ i Ojat’, al SW del llac Ladoga, a la República de Carèlia (Rússia).
Hom estima la seva població en uns 200000 individus Tot i que conserven en el folklore i en les creences reminiscències de l’antiga cultura finesa, han adoptat el sistema de vida de llurs veïns russos
venjança de sang
Etnologia
Religió
Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic.
Conegut en la Bíblia, per tal d’evitar els abusos i el vessament de sang innocent, hom construí ciutats d’asil asil 1 4
venda
Etnologia
Individu d’un poble de llengua bantu que habita a la vall del Limpopo, al N del Transvaal (República de Sud-àfrica) i al S de Zimbàbue.
Probablement emigraren de l’Àfrica central vers la fi del segle XVII Practiquen la cria del bestiar i l’agricultura i coneixen la fosa de metalls Són també comerciants i caçadors Tenen una religió monoteista, amb un ritual de purificacions molt elaborat Als anys noranta eren uns 750000, la major part dels quals habitaven al territori sud-africà de l’antic bantustan de Venda
velluts
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, robusta, de 80 a 100 cm d’alt, de fulles simples alternes, ovades i acuminades, amb coloracions vermelles, grogues i verdes, i de flors apètales petites, disposades axil·larment en branques fulloses.
És una planta de jardí molt decorativa, originària de l’Amèrica tropical
vedda
Etnologia
Individu d’un poble asiàtic, de raça vèddida, que habita a les zones muntanyoses i a les selves orientals de Sri Lanka.
Constitueixen el nucli primitiu dels habitants de l’illa Pràcticament absorbits pels singalesos i els tàmils, de 5 300 individus censats l’any 1911 passaren a 800 el 1964, i des del 1970 han deixat d’existir virtualment com a comunitat separada Llur cultura era extremament simple Caçadors i nòmades, habitaven en coves naturals, es cobrien amb escorça d’arbre i es nodrien d’arrels i de mel silvestre Segons llur religió, els esperits dels avantpassats penetraven en el cos dels xamans, a través dels quals es comunicaven amb llurs descendents
vai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu sudanesa que habita a Sierra Leone i al sector nordoccidental de Libèria.
La seva llengua, del grup nigerosenegalès de les llengües sudàniques, és una llengua escrita i té un alfabet propi, amb un centenar de caràcters, creat a mitjan s XIX