Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
búlgar | búlgara
Etnologia
Gentilici emprat pels bizantins per a designar els pobles no indoeuropeus del nord de l’imperi.
És esmentat per primera vegada a la darreria del segle V, aplicat a unes tribus no indoeuropees establertes al nord-est del Danubi
palmera de ventall
Botànica
Jardineria
Nom aplicat a diverses palmeres de fulles flabel·lades.
indi | índia
Dones joves quítxues amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Individu dels diversos pobles de l’Amèrica precolombina i dels grups actuals de llurs descendents no barrejats amb els colonitzadors.
El nom d' indi , aplicat originàriament per error dels descobridors, que cregueren haver arribat a l’Índia, és rebutjat avui pels antropòlegs, els quals prefereixen utilitzar el d'amerindi Tanmateix, el terme s’ha mantingut i àdhuc s’ha difós extraordinàriament, gràcies al cinema i a les novelles sobre el far west
margarida
Botànica
Jardineria
Nom aplicat a altres compostes semblants a la margarida.
camita
Etnologia
Terme aplicat originàriament a les poblacions nord-africanes no semites.
Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques
cafre
Etnologia
Nom d’origen àrab (Kāafir, ‘infidel’), aplicat dins l’islam als no musulmans.
Fou adoptat pels europeus per a designar els pobles de llengua bantú de l’Àfrica sud-oriental, especialment els pertanyents al grup nguni
clavell boscà
Botànica
Jardineria
Nom aplicat als clavells silvestres, com és ara el clavell muntanyenc o el clavell de pastor.
bignònia
Flors de bignònia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Nom aplicat a diverses plantes de la família de les bignoniàcies, especialment les del gènere Bignonia i altres gèneres afins.
En general són plantes arbustives o enfiladisses, de fulles oposades, simples i pinnades, i de flors vistents, de corolla més o menys tubulosa, campanulada, lobulada, amb simetria bilateral, sovint conreades en jardineria, com la Doxantha unguis-cati, de grosses flors en forma de trompeta Les bignònies conreades requereixen regs copiosos a la primavera i a l’estiu cal protegir-les dels atacs freqüents dels insectes i esporgar-ne moltes branques per a estimular la floració
animisme
Etnologia
Filosofia
Religió
Creença segons la qual tot objecte o fenomen de la natura és posseït per un esperit independent de la mateixa materialitat del fenomen; són, per tant, esperits no sotmesos a les lleis de la natura i amb una actitud intencionada.
Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons a…