Resultats de la cerca
Es mostren 286 resultats
palmera de Palmira
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de 20 a 30 m d’alt, de capçada arrodonida, d’inflorescències en espàdix i de fruits drupacis.
És natural de l’Índia i de la Indoxina És molt útil del tronc és aprofitada la fusta, dels pecíols són extretes fibres que serveixen per a fer cordes, paper i raspalls, els brots i els fruits són mengívols, i la saba de les inflorescències proporciona sucre, begudes alcohòliques i vinagre
palmera de dàtils
Palmera de dàtils
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc prim i de fins a 30 m d’alt, de fulles pinnades, glauques i de pecíol amb espines groguenques, de flors disposades en règims, i de fruits, els dàtil, que són baies monospermes i comestibles.
És oriünda de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia sud-occidental, on és conreada des de temps molt antic El seu conreu té una certa importància al migjorn valencià sobretot a Elx
nadala
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles allargades i de flors oloroses, blanques, agrupades en ramells.
Creix espontàniament en prats de la regió mediterrània, però també és molt conreada en jardins
plàtan fals
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les aceràcies, de 10 a 25 m d’alt, de fulles palmades dividides en cinc lòbuls aguts i serrats, de flors verdoses paniculades i de fruits en disàmara.
Comú a l’Europa central, als Països Catalans pràcticament no existeix en estat espontani, però és plantat comunament en parcs i jardins
platabanda
Jardineria
Llenca alçada de terra, construïda en un jardí, parc, etc, generalment al peu d’una paret, plantada de flors i arbusts.
plantatge d’aigua
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les alismatàcies, aquàtica, de 20 a 100 cm d’alçària, de fulles ovals agudes, llargament peciolades, i de flors blanques o rosadenques, aplegades en una inflorescència paniculiforme.
Creix en aigües estanyades o de curs lent, espontàniament o plantada en jardins
rampí
Jardineria
Agronomia
Eina que consisteix en un mànec llarg amb un travesser en un dels extrems proveït de puntes de fusta o de ferro, que serveix per a arreplegar la palla o les espigues de la batuda, l’herba segada, etc, i també per a gratar la terra, etc.
violer groc
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, llenyosa a la base, pelosa, de 20 a 80 cm d’alt, de fulles alternes lanceolades, de flors grogues, sovint tacades de bru, disposades en raïms, i de fruits en síliqua.
És una planta de jardí rústica, oriünda de la regió egea
vern pilós
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les betulàcies, de fins a 10 m d’alt, monoic, d’escorça llisa, de brots pubescents o tomentosos, de fulles ovades agudes, serrades, puberulentes o tomentoses en el revers, caduques, i de flors unisexuals en aments, els masculins cilíndrics i els femenins ovoides.
Propi de l’Europa central i septentrional, és plantat a vegades en jardins
trompetes
Botànica
Jardineria
Arbust, de la família de les solanàcies, de fins a 3 m d’alt, pubescent, de fulles ovades i de flors grosses, blanques, en forma de trompeta i amb cinc lòbuls punxeguts i reflexos.
És una planta de jardí que procedeix de l’Amèrica del Sud