Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
margarida
Botànica
Jardineria
Nom aplicat a altres compostes semblants a la margarida.
margarida de flor gran
Botànica
Jardineria
Planta semblant a la margarida, però de capítols molt grossos, de la família de les compostes.
gerbera
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de fulles pinnatífides i de capítols grossos, solitaris i diversament acolorits.
És oriünda del Transvaal i molt apreciada en floricultura
miloca
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, baixa, de fulles lanceolades, llanoses al revers, i de capítols ataronjats.
Procedeix de l’Àfrica del Sud i és molt apropiada per a jardins de rocalla i parterres
margarida
Margarides
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles dividides i de capítols amb lígules blanques i disc groc.
Oriünda de les illes Canàries, és molt apreciada en jardineria
àster
Capítol d’àster ( Aster alpinus )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes, amb fulles alternes i capítols amb disc groc i lígules blavenques, liles o blanques.
Hom en coneix diverses espècies indígenes i moltes altres d’exòtiques, conreades en jardineria per la bellesa de llurs flors Les espècies altes fins a 180 cm serveixen per a fer tanques les espècies nanes, de floració tardana, són conreades als llocs rocallosos
dimorfoteca
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, pròpies del sud d’Àfrica, dues espècies del qual, D.sinuata i D.pluvialis, són plantades als jardins.
Fan una alçada de 10 a 50 cm i tenen fulles alternes oblongues o lanceolades i capítols solitaris terminals de 2 a 5 cm de diàmetre, amb el disc groc i les lígules ataronjades, blanques o violàcies
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
malabars
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 50 a 100 cm d’alçària, de fulles sinuades o pinnatífides i de capítols grossos, de color rosat, groc o blanc.
Procedeix de la Xina i el Japó i és plantada en plantabandes i tests
margarida africana
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 80 a 100 cm d’alçària, de fulles ovades, dentades i peloses i de capítols de lígules blanquinoses i disc negrós.
De procedència sud-africana, és plantada en jardins