Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
tipuana

Fruits alats de tipuana
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les papilionàcies, de 10 a 30 m d’alt, de fulles pinnades de color verd clar, de flors vistoses, d’un groc daurat, agrupades en panícules terminals grosses, i de llegums alats.
És un arbre ornamental i d’ombra que prové de l’Amèrica del Sud Hom l’anomena també acàcia de flor groga
eugènia
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbusts o petits arbres tropicals, de la família de les mirtàcies, de fulles perennes, oposades i coriàcies, de flors generalment blanques i de fruits bacciformes.
Algunes espècies fan fruits comestibles i d’altres són plantes de jardí
palmera d’oli
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les palmes, de fins a 20 m d’alt, de fulles pinnades, d’inflorescències en règim i de fruits drupacis ovoides.
És originària de l’Àfrica occidental i és conreat també en altres regions intertropicals Els fruits forneixen l' oli de palma , i les llavors, l' oli de palmiste , amb els quals són obtinguts margarines, sabons, lubrificants, etc oli
palmera de Palmira
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de 20 a 30 m d’alt, de capçada arrodonida, d’inflorescències en espàdix i de fruits drupacis.
És natural de l’Índia i de la Indoxina És molt útil del tronc és aprofitada la fusta, dels pecíols són extretes fibres que serveixen per a fer cordes, paper i raspalls, els brots i els fruits són mengívols, i la saba de les inflorescències proporciona sucre, begudes alcohòliques i vinagre
magraner nan

Magraner nan
Leonora (Ellie) Enking (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre espinós, de la família de les punicàcies, amb moltes branques, amb fulles, flors i fruits més petits que l’espècie tipus, varietat de conreu nana del magraner molt emprada en jardineria.
Té un creixement lent i és molt ornamental durant tot l’any, tant per les fulles de color verd brillant, que a la tardor es posen grogues, com per les flors vermelles i els fruits de color vermell ataronjat
server

Branca de server amb les serves madures
© MC
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 20 m d’alt, de fulles imparipinnades amb folíols oblongs serrats, de flors petites amb cinc pètals blancs, reunides en corimbes, i de fruits (les serves) en pom, piriformes.
Propi de l’Europa meridional i central, es fa a la muntanya mitjana i en indrets humits de terra baixa També és conreat com a ornamental i pels fruits, que són comestibles un cop madurats en palla
cordilina

Cordilina ( Cordyline australis )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arborescents tropicals, de la família de les liliàcies, que inclou unes dotze espècies.
Les tiges tenen creixement secundari, i les fulles, ensiformes, són agrupades densament a l’extrem de les branques Fan flors blanques o liles, disposades en panícula terminal, i fruits en baia Són plantes rústiques que s’adapten molt bé al clima mediterrani
colúmnea
Botànica
Jardineria
Gènere que aplega unes 250 espècies d’arbusts i de plantes enfiladisses, sovint epifítiques, de la família de les gesneriàcies, pròpies de zones tropicals o de clima temperat, apreciades com a ornamentals.
Presenten fulles petites i ovals i flors hermafrodites, pentàmeres els fruits són en baia El seu conreu és reservat a jardiners experts Destaquen les espècies colúmnea d’estiu C banksii , planta reptant, que ateny fins als 90 cm i té flors bilabiades de color roig esquitxades de groc, i la colúmnea d’hivern C microphylla , planta penjant, que pot atènyer 120 cm i presentar dues vegades l’any un centenar de flors tubulars, de colors vermell i groc intens
morera

Branca de morera blanca
© MC
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les moràcies, monoics, de poca alçària, amb fulles dentades i amb flors en espigues curtes i denses.
Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina