Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
buguenvíl·lia
buguenvíl·lia en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les nictaginàcies, generalment enfiladisses, de fulles sempre verdes, ovades, de tija espinosa i de flors petites.
Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de fulles i tiges…
tradescància
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les commelinàcies, de fulles simples alternes, ovades o lanceolades, verdes o amb coloracions blanques, groguenques o purpúries, i de flors tripètales, generalment blanques.
Són oriündes de l’Amèrica del Sud, i més d’una dotzena d’espècies són conreades en jardineria
moc de gall
Moc de gall
Wildfeuer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, de 60 a 100 cm d’alçària, de fulles simples alternes i de flors petites, vermelles, groguenques o blanquinoses, disposades en llargues panícules penjants.
De procedència asiàtica, és plantada en parterres, platabandes i tests
catalpa
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les bignonàcies, de fulles caduques cordatoovades, acuminades, sovint verticil·lades i amb dos lòbuls laterals, que emeten una olor fètida en prémer-les, i de flors campanulades, blanques, rosades o groguenques.
Comprèn unes 10 espècies pròpies de l’Amèrica del Nord i de l’Àsia oriental, moltes de les quals són plantades com a ornamentals arreu de les regions temperades
palmera de dàtils
Palmera de dàtils
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc prim i de fins a 30 m d’alt, de fulles pinnades, glauques i de pecíol amb espines groguenques, de flors disposades en règims, i de fruits, els dàtil, que són baies monospermes i comestibles.
És oriünda de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia sud-occidental, on és conreada des de temps molt antic El seu conreu té una certa importància al migjorn valencià sobretot a Elx